Via lo gall pinto
DIUMENGE, 15 DE FEBRERUn altre cap de setmana amb el temps insegur, aquest any costa desempallegar-nos de l ‘hivern.Tot i que donen pluges esporàdiques pel matí en molts indrets, nosaltres decidim anar a la zona on teòricament menys afectarà i ens decantem per Abella de la Conca.La nostra primera idea és provar les noves vies obertes a la zona de Roca Vilella, però el fred que fa ens fa deixar el projecte per a properes dates i ens decantem per fer una via per passar-ho bé i sense complicacions, tot i que jo ja l’ he fet, però que hi farem- tot sigui pels companys!!.Escollim la via Lo Gall Pinto, que tot i no portar la ressenya, recordo perfectament que és una via per a gaudir-la, ben assegurada, bona roca i amb algun passatge interessant.La primera tirada, com és de costum, per al Visa, un tram vertical que fa amb solvència però patint un parell de relliscades, després un llarg flanqueig a l’esquerra fins la reunió. Nosaltres al darrera també patim algun ensurt amb els peus de gat, no recordo haver relliscat tant l’altre vegada que vaig fer-la i li donem les culpes al fred que endureix les soles.La segona, la fa el Lluis , una placa molt compacte que fa les delícies de qualsevol, a més té una graduació per a gaudir-la al màxim.La tercera me l’ he guardat per a mi, l’altre vegada em va tocar de segon però aquesta vegada vull gaudir-la, un flanqueig a la dreta potent i disfruton, la llàstima dels peus que segueixen sense adherència i ens ha calgut tibar de braços amb ganes. No hem empalmat la següent tirada per aprofitar i fer fotos i vídeos del passatge.La quarta té dos trams forts, l’entrada a la tirada amb un pas de força i una placa a mitja tirada, on el més important és la col·locació. La roca com a tota la via, de primera.La cinquena, és la tirada que trenca l’homogeneïtat de la via, cal travessar un feixa fins el peu d’un díedre molt marcat i pujar per aquest fins acabar el ressalt. El Lluis s’adjudica aquesta tirada que puja per la placa de la dreta del díedre i deixa aquest per a la nova via del Luichy,(Lyke a Virgin).La sisena, comença fàcil fins el peu d’un darrer ressalt per superar aquest pel vell mig i fer reunió al cim. Aquí no hi ha reunió però els camelots hi queden a caldo, per la via no ens han calgut, però com que la primera intenció si que ho demanava els hem carretejat i ara els utilitzo per fer reunió.El temps aquí dalt és una mica més fred que a la paret i ens recorda que estem al hivern, això ens fa refredar les ànsies d’escalar i deixar els objectius primers per a una propera escapada, (per cert, tan sols resten dues setmanes perquè comencin les restriccions a la zona, caldrà espavilar-se o deixar-ho per l’octubre).Amb la decisió presa de no patir més fred per avui, agafem els trepans i anem a fer turisme rodant, baixem per Terradets i ens aturem a Bellcaire per fer la cervesa de costum.Aquesta setmana no hem escalat molt, però hem gaudit de l’escalada al màxim.J. ESTRUCH
