Muntanyisme.cat

 DIUMENGE, 04 DE DESEMBRE 2022Les prediccions metereologiques per avui no son gaire bones, de fet surto de casa amb els carrers ben molls i alguna gota que cau al vidre del cotxe, però confiant amb l'informació del meteorolegs, aixó passara rapit i el Sol s'imposara, començant per Ponent.Amb aquestes previssions ahir varem quedar en anar a Sant Llorens de Mongai, el nostre refugi en dies dolents, i acabar de decidir on ens posem sobre la marxa.Arribem a Sant Llorens encara amb la boira encasquetada a la vall i tot i que li donem temps a marxar mentre esmorzem, aquesta es resisteix.No tenim més remei que resignar-nos i escalar amb boira i fred !!. Decidim quedar-nos a la Paret del Pont on tenim l'escapada rapida en cas que empitxori el temps.Com que som molts decidim fer dues cordades, per un costat en Pere, l'Angel i l'Enric faran cordada i el Josep, l'Isabel i jo farem l'altre cordada.L'Isabel i jo tenim pendent la via “Lo gall llop” que molts companys han fet i diuen que es bonica, per ratificar-ho hem trobat al Juan Gutierrez esmorzant i ho ha confirmat. Avui podrem fer-la perque sera el nostre primer objectiu , (no sigui que com ha passat altres vegades, despres d'una escalada s'ens acabin les ganes de seguir escalant i es torni a quedar en el tinter)La primera tirada vista des de la ccarretera sembla que esta molla, però una vegada a peu de via, l'itinerari va just a l'esquerra de la mullena i quasi ni la toca. La tirada es vertical amb bona roca i assegurada a conciencia, tan sols en un petit tram a mig recorregut la cosa apreta més, la resta d'anar fent i gaudint. Hem trobat set parabolts.La segona tirada és un llarg flanqueig a la dreta per fer reunió sota un sostre, compartint reunió amb la via “Dragon rut” que puja per la dreta. Aquesta tirada es mes facil que l'anterior i també molt ben assegurada. Trobarem sis parabolts.La tercera es la més forta de la via, primer un tram facil fins arribar al primer parabolt que esta sota el sostre, despres flanqueig a l'esquerra molt penjat on el que no tenim tanta força com per tibar de braços ens cal fer A0 descarat. Cal dir que es troba bona presa de ma però els peus es dificil de trobar bona presa. Fem tres passos a l'esquerra i ja recte amunt, on si que ja podem escalar. He trobat un tram més complicat de fer fins que no hem trobat uns forats molt bons que no es veuen d'entrada per a fer el passatge. Superat aquest tram ja es mes facil fins la reunió.De la reunió surt un corriol a l'esquerra que ens porta al cami de baixada i altre vegada a peu de via on hem deixat les motxil·les amb els flotants, perque aquesta via esta completament equipada però el nostre proper objectiu, no.El nostre segon objectiu és una de les vies “classiques” de la paret i que no esta reequipada amb parabolts... la via “ Tascons” que despres volem complementar amb la “Joe Pinto”.La “Tascons” hem trobat que es una via exigent en el seu grau i dificil d'assegurar tot i anar filtrejant amb una fissura molt llaminera. La roca es bona però d'aspecte de trencat i al material d'assegurança segons les poques piulades que hi ha es nul.De fet nosaltres hem trobat dos ponts de roca que hem fet servir , un que no hem utilitzat per quedar.nos fora del itinerari que seguiem i el company que pujava de segon ha vist un burí rovellat al principi de la tirada.Una vegada arribats a la convergencia amb la via normal, com es logic .... ja, ja. Hem fet servir els parabolts d'aquesta via fins la reunió.......... ja som masa grans per a fer-nos mal.La segona tirada, ja es una altre via la “Joe Pinto” , aquesta es de les caracteristiques de la primera que hem fet, completament assegurada amb parabolts i ens hem portat la sorpresa que n'hi ha més dels que ens pensavem i teniem marcats a la ressenya que portem dels “escalatroncs”.Resulta que la tirada la han reequipat i allargat uns metres i amb 45 metres arribem a un repla d'on podem baixar caminant pel mateix cami que hem fet en la primera via.L'arrancad d'aquesta via es molt potent i també s'ha imposat...