GR 11: Encamp - Refugi de l'Illa
Anterior: Ordino - EncampEn l'últim dia per terres andorranes, el GR 11 remunta bona part de la Vall de Madriu per acabar al refugi lliure de l'Estany de l'Illa. Aquest és un altre sector que requereix com a mínim un parell de jornades per completar-lo del tot, ja que no hi ha cap tipus de servei des d'Engolàsters fins com a mínim el refugi de Malniu (que no té obert tot l'any). Sí que hi ha uns quants refugis lliures, tant a la banda andorrana com a la Cerdanya; així que es pot combinar aquests allotjaments (algun una mica precari, com la cabana dels Esparvers) per dividir en dos o més etapesel tram entre Andorra i Puigcerdà.En el meu cas, vaig fer la primera part fins al refugi de l'Illa; podria haver seguit a Esparvers però em vaig lliurar de molt poquet d'un bon xàfec. Al dia següent vaig arribar-me a Puigcerdà d'una tirada (una bona pallissa, tot sigui dit), ja que Malniu havia tancat la temporada tot just el dia anteriorTrack sobre mapa "Andorra" de l'AlpinaCliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesVaig anar a dormir a Andorra per poder començar a caminar ben d'hora, amb la idea inicial d'acabar el dia a Esparvers si podia. Cap a les 9 del matí ja estic caminant pels carrerons d'Encamp (1.215 m.), gaudint de la bonica església de Sant Miquel......i aviat començo a allunyar-me dels seus edificis dirigint-me al sud, entre la carretera general i la variant, cap a una rotonda que hi ha en aquesta últimaAquí el camí comença a pujar, encara entre camps, durant els primers 400 m.; però després ja guanya alçada ràpidament pel mig d'un bosc ben tancatEn passar una borda s'acaba el pendent més fort i es va suavitzant, només una miqueta...En una hora arribo a la cua de l'embassament d'Engolàsters (1.630 m.), on acaba la carretera que puja per Encamp. Hi ha un aparcament, bars i restaurants que aquestes hores del matí ja comencen a omplir. Continuo per la pista planera que voreja el llac per l'esquerraEn deu minuts ja l'he creuat; la carretera que ve de les Escaldes acaba al costat de la presa. Des d'aquest costat s'intueix la fondalada de la Vall de Madriu, sota la Serra del Port NegreAquí el GR canvia de direcció a l'esquerra i puja uns metres, amb l'única finalitat, crec jo, que coneguem l'hotel-bar-restaurant i el "parc d'aventura" que tenim un pel més amunt, amb l'aparcament que ja comença a estar ple. Des d'aquí es torna a baixar per retrobar la carretera anterior en una corba, així que és un tram que ens podem estalviar perfectament. En el mateix revolt surt un camí ample per l'esquerra, és el Camí dels Matxos que porta fins a Coll Jovell. Es passa per un petit túnel......a la sortida del qual hi ha una bona panoràmica de la part baixa de la Vall de Madriu, amb la capital del país i la seva "conurbació" a la dreta, sota el pic de Carroi(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)El camí és pràcticament pla en un primer tram i després puja a poc a poc cap al coll, allunyant-se de la zona d'EngolàstersUn cop al Coll Jovell (1.855 m. - 2h30'), una mirada cap a l'altra banda del principat, la zona del Comapedrosa, que vaig recórrer tres etapes enrere. Ja de pas, començo a adonar-me dels primers núvols que van cobrint el celEnfront, darrere els arbres, baixa el barranc de Perafita, que comunica pel port del mateix nom amb els estanys de la PeraPerò el que més crida l'atenció és la vall de Madriu, patrimoni de la humanitat que s'allarga des de pràcticament la vila de les Escaldes fins al Port de VallciveraMentre baixo cap al fons de la vall en van venint records de quan la vaig recórrer en sentit contrari pel GR 7, ja fa vuit anysAmbdós camins es creuen a sobre de les Bordes de Ramió (1.650 m.). Baixant 1,2 km pel GR 7 s'arriba a Entremesaigües, on la variant GR 11-10 puja al Port de Perafita, baixa a Cap de Rec i es retroba amb el camí principal resseguint la vall de la Llosa amb el GR 107Des d'aquest punt, la Transpirenaica i el GR 7 pujaran junts fins a l'estany de l'Illa, començant per un bonic tram empedratEnvoltat per avets i faigs,...
_(1).jpg&w=320&h=180&zc=1)
