GR 11: Refugi de l'Illa - Puigcerdà
Anterior:Encamp - Ref. de l'IllaEl GR 11 deixa el principat d'Andorra i després d'un breu retorn per terres lleidatanes, entra a l'última província de la travessa pirinenca. En aquesta etapa assolirà un dels punts més alts del recorregut, la Portella d'Engorgs, per iniciar després un llarg descens fins a Puigcerdà. Entremig, els refugis de la Cabana dels Esparvers i d'Engorgs (lliures) i el de Malniu (guardat en temporada) es poden fer servir per dividir aquesta llarga etapaTrack sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesLa jornada comença de forma ben diferent a com havia acabat el dia anterior, però amb els mateixos protagonistes: la Tossa Plana, la Tosseta de Vallcivera i el Pic de Setut, ara sota un cel gairebé clar. Ja tindré temps per que se m'espatlliEm poso en marxa poc abans de tres quarts de vuit. El refugi es troba al costat del desguàs de l'estany de l'Illa, el camí puja uns metres per a creuar-lo i travessar el llac per la seva riba sud. De seguida es troba el desviament on el GR 7 puja cap al pic de Pessons (centre), que vaig fer en sentit contrari fa vuit anys (aquí)El GR 11 en canvi continua direcció est, deixant ja enrere la vall de Madriu......per arribar al Coll de l'Illa (2.550 m. - 20'), on termina el traçat andorrà, entrant a la Cerdanya i reprenent la província de Lleida, però per ben poca estona: la baixada per la Vallcivera i la següent pujada fins la Portella d'Engorgs, al fons a l'esquerraEm poso a baixar per aquesta preciosa vall en el moment en què el sol ja comença a escalfarEn arribar al torrent principal, es junta per la dreta el camí que baixa des del port de Vallcivera, una alternativa per passar d'una vall a una altra. A la dreta, el pic de la MugaLa capçalera de Vallcivera, amb el coll de l'Illa a la dreta i el Port de Vallcivera al mig(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)No sé què té aquesta vall, que em va deixar encantat...Una de les més boniques que he trobat als PirineusSerà potser per la simpatia de les seves veïnes, que em van deixar el pas lliure sense complicacionsEn una hora i quart de baixada ja arribo al final de la Vallcivera......que s'ajunta amb el barranc d'Engait, per on vé el GR 107 des de Porta i la Portella Blanca (aquí)......per formar la Vall de la Llosa, cap a la qual es dirigeix el Camí dels Bons Homes, en direcció a Prullans i Bellver de CerdanyaEn aquest indret es troba la Cabana dels Esparvers, refugi lliure o d'emergència. Era una de les opcions que havia contemplat per terminar l'etapa anterior, però té fama de trobar-se en mal estat. Una pena perquè es troba en una cruïlla estratègica (GRs 11 i 107) i pot facilitar l'accés tant a la Vallcivera com al circ d'EngaitAviam, per passar-hi la nit ja va bé, si no es tenen masses manies... Però veient la teulada imagino que en cas de pluja deu omplir-se de goteresDoncs bé, en aquest punt deixo enrere la Vallcivera......i en començar a remuntar pel barranc d'Engait trobo una cruilla on per primer cop veig indicat el final d'aquesta llarga aventura: "només" 233 km., això m'omple de moral. No veig encara el mar, però ja em sembla olorar l'aigua salada...El GR 11 travessa el riu d'Engait mentre que el GR 107 puja cap a la Portella Blanca d'Andorra, que per poc no es deixa veure a la dreta; els pics d'Envalira dominen la vallEn un primer moment, el camí remunta en direcció al barranc que baixa de la Portella d'Engorgs......però després d'una primera rampa, gira de cop a l'esquerra, pujant més suaument i internant-se en el bosc, i torna a tombar a la dreta per a encarar decididament la pujada. Hi ha un breu replà per agafar aire i per contemplar la Vallcivera des del vessant oposatA mesura que va guanyant alçada les vistes s'amplien cap a la Muga a l'esquerra, la cresta dels Ribuls i el Montalús al centre i el Bony d'Engait a la dretaEl corriol, ara sí, s'acosta al fons del barranc. Pensava que la Portella d'Engorgs es trobava allà dalt mateix, però no encara...Mentrestant, l'afició no deixa...
_(1).jpg&w=320&h=180&zc=1)
