Pic de la Serrera (2.912 m) amb esquís
El Pic de la Serrera és, potser, la més clàssica de les ascensions d'esquí de muntanya a Andorra. Jo ja l'havia fet l'any 1981 però, evidentment, l'activitat estava caducada i calia renovar-la. Per això aquesta temporada ja vam programar des de bon principi l'ascensió a la Serrera. El mal temps, tan freqüent en aquesta temporada tan fluixa, no ens ha permés fins ara, quan la temporada està ja força avançada, fer aquesta ascensió. Potser hem fet tard perquè ja hi ha poca neu i, a més, avui estava molt tova i pesada i el temps tampoc no acompanyava, de manera que no ha estat una bona esquiada. Tot i això, l'ascensió ha valgut la pena i hem gaudit d'un gran ambient de muntanya en un dia molt gris. Hem sortit de casa de matinada i al voltant de les 9 del matí hem deixat el cotxe al final de la pista de la Vall de Sorteny. El dia era gris perà la previsió era de temps relativament bo al matí i pluja a la tarda, de manera que hem iniciat l'ascensió. Sense neu, hem arribat en pocs minuts al refugi de Sorteny i hem seguit pel camí d'estiu, també sense neu. Quan hem arribat al pont del riu de la Cebollera, a 2.157 m, ja ens hem pogut calçar els esquí i iniciar pròpiament l'esquiada. No tots, perquè avui anàvem dos esquiadors i dos raquetistes. Hem passat el Pas de la Serrera i hem baixat lleugerament fins a la Pleta de la Serrera per seguir per la Vall principal cap amunt. Ens hem separat en dos grups: els raquetistes han anat a buscar la collada dels Meners per pujar per la carena mentre els esquiadors hem tirat amunt per anara buscar un llom, el contrafort sud de la Serrera, per on puja el clàssic itinerari d'esquí. Hi ha algun tram una mica dret però hem arribat sense problemes a la carena cimera i al propi cim de la Serrera (2.912 m). Estava molt tapat i allà dalt feia vent, de manera que no ens hem entretingut massa. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:.holder_1430038231990 { margin:auto; position: relative; width: 100%; border-radius:0px; border: 2px solid #990000; display: block; background-color: rgba(255,255,255,0.0); box-sizing: border-box; } .aspectratio_1430038231990 { height:100px; } .pano_1430038231990 { position: absolute !important; left:0px; top:0px; bottom:0px; right:0px; width: 100%; height: 100%; display: block; background-color: #000000; border-radius:0px; box-sizing: border-box; }var dmdEmbeds = dmdEmbeds || [];
(function(){ dmdEmbeds.push("cwJWTT");})();Des del cim es veia un gran panorama, avui molt gris i ennuvolat, dominat en primer pla pel Pic d'Estanyó. Hem començat a baixar, amb la neu molt pesada i humida després d'alguns dies de calor. No ha estat una gran esquiada sinó mes aviat el que anomenem "esquí de supervivència". Hem baixat pel mateix itinerari de pujada i a la Pleta hem retrobat els raquetistes que havien renunciat a fer cim. Hem baixat esquinat fins al pont i després, novament amb els esquís a l'esquena, fins al punt de partida. Portàvem un entrepà per dinar però hem recordat el dinar que vam fer el dia de l'ascensió al Tristaina, quan vam menjar aquell menú que tenia l'arròs amb conill i bolets com a plat estrella en el restaurant Arans i no hem pogut resistir la temptació. Tot i que hem arribat quan ja gairebé tancaven el menjador, encara ens han servit i hem pogut tornar a menjar aquell arròs amb conill i bolets.
El vídeo de la jornada s'està editant en els laboratoris de Mountain Films. Tan aviat com estigui acabat es publicarà en aquest blog.
ÀLBUM DE FOTOS - T R A C KENTRADES RELACIONADES:
Coma de Seignac
amb esquís, 2012 Pic d'Estanyó
amb esquís, 2010 Pic de la Sarrera
amb esquís, 1981
