La Ruta del Cister, el regal de caminar...
A mitjans de Maig em va donar per fer un volt, un volt una mica llarg pels estàndards, però un volt al cap i a la fi.Vaig agafar el cotxe, em vaig atansar a Santes Creus, i motxilla a l'esquena vaig començar a caminar tot seguint les marques del GR-175, que em va portar, tot seguint un recorregut circular, per camps, boscos i pobles, tot enllaçant els tres Monestirs Cistercencs existents a la Catalunya Nova (d'aquí vé el nom de la Ruta del Cister, aquests són Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges), a conèixer aquesta bella part del territori entre les comarques del Baix Camp, La Conca de Barberà i l'Urgell, i quina millor manera de conèixer'l que recorre'l a peu...Durant tres dies vaig gaudir d'un ambient primaveral, assolellat de dia i lleugerament frescot de nit, que feia agradable el fet de caminar...D'una tranquil·litat i assossegament tan intens, tot passant per pobles semidesèrtics, camps verds, voreres tamisades de mil flors i colors, i corriols pel mig del bosc tot sorprenent animals i animalons, que a l'ànima no li costava gens d'esforç entrar a formar part de tot allò, deixant-se portar...En les dues primeres etapes, de Santes Creus a l'Alberg Jaume I, i de l'Alberg a l'Antic Balneari de Rocallaura, el caminat va assaborir el plaer del caminar reflexiu, sense presses i acompanyat només pels mateixos pensaments i emocions...L'últim dia, el camí, ja de bon matí, em va posar al meu costat un acompanyant, que no em va deixar fins a finalitzar l'etapa, i la travessa. En forma de gos, juganer i extremadament afectuós, em va anar seguint, fins que l'evidència que els nostres camins s'havien creuat per alguna raó, va fer que gaudís de la seva presència, de la seva rara estimació, dels seus ulls que em miraven com si fos un vell conegut..., aquesta última etapa va ser molt especial, ja no només parlava interiorment amb mi, sinó que també li parlava a un gos...El vam adoptar per uns dies a casa, fins que vam trobar una família millor on pogués continuar la seva vida, em va deixar una petja molt maca, va ser un preciós regal, inesperat, que em va fer el camí, i que sempre recordaré...Us aconsello aquest camí, qui busqui tranquil·litat ja pot anar-hi, la màgia depèn de vosaltres...Reportatge FotogràficTrackSaluT i Muntanya!!!
