Coves de Cúber 2-5-2015
Aquesta ruta discorre per una sèrie de jaciments arqueològics situats a banda i banda del pla de Cúber. Els dos primers, el coval Simó i la cova des Penó, s'ubiquen a la serralada de Cúber. El tercer, la cova del torrent de Cúber —el mateix nom ho diu—, la trobam quasi en el mateix jaç del torrent de Cúber. I per afegitó, la troballa d'un avenc. La sortida fou doblement gratificant; per una part vaig tornar gaudir de la companyia dels amics de Sóller, Paula, Joan i Tolo, i per l'altra, vaig tenir el gust de conèixer a José Antonio Encinas i la seva dona, na Maria, uns experts en qüestió de coves i avencs.El punt de partida és vora la boca del túnel de Monnàber, carretera Ma-10 Andratx-Pollença, Km 36,5 (►WP-0), davant de l'embassament militar. Abans haurem deixat un cotxe a l'aparcament de l'embassament de Cúber, lloc on finalitzarem l'excursió. A l'altra part de la carretera i per un botador metàl·lic entram a la coma de Son Torrella. Ho feim a les 9:27 h.Creuam la coma de Son Torrella i anam a cercar un tercer botador que ens permetrà accedir a la serra de Cúber. Des d'aquí tenim una bona perspectiva del penyal des Migdia, i el puig Major. Encamellats a la serra de Cúber, albiram la boca del túnel de Monnàber, el pantà del quarter militar i els nostres cotxes.Recorrem la complicada orografia de la serralada a la recerca del primer jaciment, el coval Simó. Deixam a la dreta la cota 953 i caminam per una petita depressió adreçats a nord.La situació dominant sobre la vall de Cúber ens permet gaudir d'una bona panoràmica.Aquesta dolina ens indica que ja estam vora el coval Simó. De fet, el coval està comunicat amb la dolina a través d'una petita cova de progressió horitzontal. Coval SimóA les 10:22 h arribam al primer jaciment, el coval Simó (WP-1) (918 m). Segons la GEM fou emprat com a sepultura col·lectiva i excavat (1950) per Bartomeu Ensenyat Estrany. S'hi trobaren fragments de ceràmica incisa i llisa i un ganivet de sílex, tot i que, trobà el jaciment «tot rebolicat i en desordre, degut a l'acció de les aigües que, quan les pluges i neus, penetren al coval i inunden el jaciment». Segurament pren el nom per Simó Matheu, el seu redescobridor. «Consisteix —diu Jaume Coll (2001)— en una balma oberta dins un sistema de dolines [...] Queda entre les cotes pròximes 953 al SO i 942 al NO [de la serra de Cúber]. L'interès del coval Simó es fonamenta en el fet que es tracta d'una zona de refugis naturals que funcionà, segons les evidències arqueològiques conegudes, com hàbitat de muntanya per a les poblacions humanes assentades a l'illa en la transició entre el tercer mil·lenni i el segon abans de la nostra Era». Devers el 2040 a.C. la balma es va esfondrar. Jaume Coll assegura: «aquell accident ens ha permès trobar un panorama molt net i un retrat molt exacte d'un moment, com una nau naufragada». (Veu de Sóller, 2008). «El coval Simó ha oferit, per primera vegada, evidències que els pobladors de la cultura de les ceràmiques incises/campaniforme practicava la metal·lúrgica i no sols la fundició de metall. Això ho demostra la presència d'escòries vítries [...] Coval Simó ha demostrat que al tercer mil·lenni els illencs exploraven el territori cercant matèries primeres de mineral de coure i les fonien obtenint el metall i subproductes, com escòries vítries que identifiquen la reducció de mineral i poden ser usades per fer instrumental». (Dr. Jaume Coll Conesa). ►Veure l'article complet. Continuam la ruta establerta; ara anam cap a la cova des Penó, adreçats SE. La cova des Penó està a tant sols 134 metres en línia recte del coval Simó. Just davant d'aquesta cova hi ha un rotlo de sitja, segurament, el carboner, aprofitava el seu abrig. Cal destacar la proximitat —a 1,5 km— de la cova de Son Torrella a aquests dos jaciments que visitam avui, i de la mateixa cronologia. Un altre jaciment que fàcilment es pot...
