Les coves de Santa Creu d'Olorda (2)
...segueix de l'apunt anterior... SituacióJa hem vist en el treballs publicats que aquestes cavitats tenen un conjunt de particularitats que fan aconsellable la seva visita i anàlisi, i no és menys interessant el lloc que ocupen dins del Parc de Collserola.Creiem que és alhora una oportunitat per conèixer alguns aspectes històrics, industrials, patrimonials i evolutius força enriquidors, L'any 2016 va fer 100 anys de la desaparició del terme municipal de Santa Creu d’Olorda, una demarcació territorial creada al segle XIX i regida per un govern local. L’1 de gener culminava el procés de segregació i el terme era repartit entre Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià (municipi fins al 1921). Amb motiu d'aquesta efemèride es creà una exposició de la que inserirem un petit vídeo i un interessant document en pdf resum del material exposat.Olorda una història compartidaAccésSituades en el vessant occidental del turó del Puig d'Olorda, en un banc calcari en forma de grada i dins les antigues instal·lacions de la pedrera d'ASLAND. L'accés es pot fer des de Sant Feliu de Llobregat o des de la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei, fins el lloc de les pedreres.Des del punt de vista geològic constitueix una geozona singular on en un sector reduït es poden contemplar una diversitat de estructures i roques del paleozoic.Bocamina en les pissares negres del Silurià.L’edat de la formació La Creu correspon al Silúric i consisteix en calcàries blavoses o gris-blavoses massives amb abundants estiòlits, amb un contacte molt tectònitzat.La formació Olorda d’edat Devònica és d’una potència de 30-40 metres, encara que la part visible en la pedrera és més reduïda. Les cavitats és situen en aquestes fàcies entre el Silurià superior i el Devonià inferior, d’acord amb els fòssils localitzats en l’extrem oest de la galeria principal sembla que la seva datació correspon al meso-devonià (aprox. 400 milions d’anys). Al proper front de la pedrera abandonada es pot observar un espectacular aflorament de tectònica d’apilament d’escates cavalcants amb els seus plecs associats produïda durant la orogènia Herciniana.Deixem els vehicles en les proximitats de la pedrera de la trituradora i seguin una ample pista paral·lela que després d'un tram rectilini va fent uns revolts molt marcats fin que ens enfilem per la nostra dreta en un punt fitat.L'entrada principal coneguda com el Forat de l'Or té una tanca però no hi ha pany....segueix en l'apunt de demà...
