Mont-ral: tres coves i una ferrada
Una nova jornada espeleològica, aquesta vegada de gran intensitat, amb el recorregut de tres coves, a més d'una petita via ferrada pels voltants de la població de Mont-ral, a les muntanyes de Prades.
Hem sortit de casa molt aviat i, després d'esmorzar al bar del Xitxarel·lo d'Alcover, hem arribat a Mont-ral. El camí surt de la part alta del poble. Des de la plaça de l'Ajuntament hem anat a una esplanada coneguda com l'Era; allà hem agafat el GR7 però ben aviat l'hem deixat, prenent un camí a la dreta en direcció a La Foradada, el primer punt d'interès del nostre recorregut. Després d'una curta caminada hem arribat a aquest punt. Es tracta d'un arc natural de pedra per sota del qual passa el nostre camí. Més endavant hem passat un segon arc natural, aquest força més petit, abans d'arribar a la boca de la cova de Mont-ral, penjada del cingle a uns vuit metres de la seva base.
Cova de Mont-ral: la boca de la cova a on hem arribat és la de sortida; hi ha un ràpel instal·lat i normalment s'acaba el recorregut de la cova baixant aquest ràpel. A la dreta de la cova hi ha una gran fita que marca l'inici del camí que porta a la boca superior, la d'entrada. Hem pujat gairebé sense camí però en pocs minuts hem arribat a l'entrada de la cova, una petita finestra situada també penjada del cingle, a uns dos metres. Una cadena de ferro ens ajuda a arribar-hi.
Hem entrat a la cova i ben aviat hem pogut contemplar una gran diversitat de formacions al voltant de la galeria principal. La cova és lineal i no té gaires desviacions, de manera que el recorregut no és perdedor. Com és habitual, la progressió per l'interior de la cova, tot i ser fàcil, s'ha de fer amb compte perquè contínuament hem de grimpar i desgrimpar sobre roques relliscoses. Hem trobat un pas equipat amb una corda, una desgrimpada de dos o tres metres que hem fet en ràpel.
Hem superat un pas molt estret i després hem trobat un ràpel més llarg, de poc menys de 10 metres. A la base del ràpel ja hem notat un lleuger corrent d'aire que ens ha fet sentir la proximitat de la sortida. Ben aviat hem vist la llum del dia i hem arribat a la boca inferior de la cova, que s'obre a uns 8 metres de terra. Hi ha una instal·lació de ràpel i un passamans per facilitar el muntatge del ràpel. Hem baixat el ràpel, completant d'aquesta manera una interessant travessia subterrània de 150 metres de longitud.
Cova del Codó: a uns 50 metres a l'esquerra de la boca inferior de la Cova de Mont-ral, a peu de cingle, s'obre la boca de la cova de Codó, la segona del dia. Aquesta cova s'ha de recórrer anant i tornant, ja que només té una boca i una única galeria principal. El recorregut és de 140 metres més la tornada i té algunes dificultats que fan que aquest recorregut sigui més tècnic que l'anterior. Hem entrat caminant però ben aviat hem passat un tram equipat amb un passamà, un flanquejament sobre roques relliscoses per sobre d'uns petits pous. Més endavant hem trobat la dificultat principal del recorregut, un ràpel de 14 metres que a la tornada s'ha de remuntar. Hem fet el ràpel i més endavant hem fet un segon ràpel més curt. La galeria està plena de formacions de tota mena, força ben conservades.
Hem arribat al final del recorregut i hem iniciat el retorn. Hem remuntat els dos pous sense massa problemes i hem arribat novament a l'entrada de la cova.
Ferrada de Mont-ral: la fase següent d'aquesta interessant excursió ha estat una petita ferrada de poc més de 20 metres que ens ha portat a la part superior del cingle, on hi ha un extens altiplà conegut com a Pla del Bosquet. Des de la cova de Codó hem retornat a la cova de Mont-ral i hem pujat pel caminet que porta a la boca superior. Poc abans d'arribar-hi hem anat cap a la dreta per sota de l'esglaó final del cingle fins trobar la instal·lació de la ferrada. Hem pujat per aquesta via ferrada, bastant fàcil i curta, arribant al Pla del Bosquet.
Cova de la Moneda: hem agafat un camí ben marcat que ens ha portat a l'altra banda de l'altiplà. Allà,...
