Un altre referent que ha dit adéu.
(imatge manllevada del web d'Amazon)Ha estat endebades. Ahir mirava de trobar el llibre, que m'hagués fet gràcia de tornar-lo a mirar, de fullejar-lo.Però no me'n vaig sortir. Massa llibres. Massa llibres que ara, de fa un cert temps, no em miro mai. Sí que sé que aquest llibre el tinc. Jo només tinc llibres que hagi llegit i sóc d'aquella generació que no ha après encara a llençar llibres, que fer-ho sembla que sigui un "pecat". Cap problema en llençar un revista, ni que sigui una bona revista i llur preu equivalgui al d'un llibre, però llençar un llibre...El tinc, segur.El tinc en algun racó d'aquestes lleixes plenes de llibres que no em tornaré a llegir, on hi ha també els volums de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, que no tornaré a consultar. O els volums de "l'Aedos", que tampoc tornaré a consultar. On hi ha els volums de la Gran Enciclopèdia Catalana, que no tornaré a consultar. On hi ha els volums de la Història Natural dels Països Catalans, que no tornaré a consultar.Quan vaig a casa dels meus fills se'm fa evident el canvi dels temps en aquest sentit. Avui sembla que l'ordinador hagi estat, sigui, una grans aspiradora que s'hagi empassat tot el coneixement que dormia a les lleixes i alhora sigui el secretari curós i ordenat que t'ofereix en un tres i no res allò que vols saber i, a més, actualitzat i amb tota mena de referències.Ells tenen l'ordinador, com tinc jo, com té la meva dona, i a tot estirar una dotzena de llibres, aquells darrers que han llegit i que no duraràn gaire per a fer lloc als que vagin entrant. Així, al menjador, es veuen les seves parets blanques, netes, ordenades.Va ser un llibre que em va concitar una gran admiració per als dos autors, o més ben dit, per als dos polemistes que expressàven llurs pensaments, raonaments, fonamentacions i dubtes: Umberto Eco i el cardenal Carlo Maria Martini, aleshores arquebisbe de Milà. El seu títol "En què creuen els qui no creuen".Ja deu fer una colla d'anys. Però recordo que el vaig llegir poc a poc, a voltes un parell de pàgines, a voltes quatre, amb esforç intel·lectual que en acabar les poques pàgines es transformava en un gran confort espiritual.L'he recordat immediatament en saber la mort d'Umberto Eco, que ha anat més enllà als vuitanta-quatre anys. Si fa no fa com el seu interlocutor del llibre, Carlo Maria Martini, que va morir als vuitanta-cinc.
