Un altre coll de categoria Tour
Coll de Serra-SecaAquest estiu ha estat especialment interessant des del punt de vista ciclista: començàvem amb un parell de rutes molt atractives per Capcir-Ariege, incloent la pujada al Pailheres; Col de Pailherestambé hem pogut degustar el recorregut de la 3 nacions, superant el Port d'Envalira i sobrevivint al trànsit andorrà; la Cerdanya ens ha acollit en paratges força inhòspits, com la Coma Morera, i en recorreguts de tall més clàssic (Puigcerdà-Collada Toses-Coll de la Creueta). Coma MoreraPerò de tots ells, potser em quedaria amb un recorregut de 100km que ofereix la possibilitat de seguir sumant colls de categoria Tour: el Coll de Serra-Seca, al vell mig del cor del Solsonès. Efectivament, l'any 2009 Barcelona va poder gaudir de final i sortida d'etapa, amb pujada al citat coll i final a Ordino-Arcalís. Un tros d'etapa de 230km! Sortim de Solsona i després d'uns 5km prenem una carretera a ma dreta, direcció Cambrils. Després d'un parell de sifonades, a l'alçada del Pont del Clop, iniciem els 10km de pujada al coll. Bàsicament es tracta d'una combinació de curtes rampes molt fortes amb trams més còmodes de ciclar. A destacar, però, uns 400m abans d'assolir el Coll Pregon (15%) que posen a prova la ronyonada.(coll de serra-seca)Quan sembla que ja hem superat el coll, encara haurem d'encarar alguna curta rampa i finalment baixada molt ràpida fins a Cambrils. Prenem carretera feréstega, d'aquelles que agraden al company Roger Pintaluba, fins el Coll de Jou. Sembla que no, però són uns 20km que "piquen cap amunt", fins arribar a una rotonda. El dipòsit de combustible encara no dóna senyals d'entrar en pèrdua i decidim pujar fins a l'estació d'esquí de Port del Compte, on enllacem amb la carretera que baixa fins a Sant Llorenç de Morunys. Abans, però, creuem el llogarret de la Coma i uns kilòmetres més avall, el seu germà la Pedra. Car, junts formen el municipi de la Coma i la Pedra. Molt bonic, tot plegat! Refresc a St. Llorenç i baixada fins a Solsona per la carretera de l'embassament de la Llosa del Cavall, superant algunes rampes importants amb un terrible vent en contra. Recorregut molt recomanable. Llàstima, però, del vent que ha esdevingut força molest i perillós en algunes baixades.
