Ruta megalítica de Roses
19.03.16 A l’entorn de la vila empordanesa de Roses hi ha tot un seguit de monuments megalítics i construccions de pedra seca que val la pena visitar, tot aprofitant les senyalitzacions de tres rutes establertes (R1, R2, R3). Les dues primeres transcorren pel denominat paratge de Casa Cremada, on es troben els principals megàlits (quatre dolmens, tres menhirs i dues coves-dolmen), mentre que la R3 ho fa per la vall de Montjoi i el pla de les Gates, on hi ha quatre cistes (tombes formades per quatre lloses soterrades, que es tapaven amb una llosa plana), les quals conformen la denominada necròpoli de Montjoi.La datació d’aquests megàlits abarca un període que va des de mitjans del IV mil·leni fins als inicis del II mil·leni aC, que a Catalunya correspon, aproximadament, amb el Neolític mitjà (3500-2500 aC), el Neolític final (2500-2200 aC) i el Calcolític o Edat del Coure (2200-1800 aC). Molts d’aquests monuments s’han restaurat i redreçat durant les activitats del Maig Megalític, una festa popular que es celebra cada any a Roses des de 1997.Avui farem un tomb pels megàlits i altres construccions del paratge de la Casa Cremada, tot combinant les rutes R1 i R2, mentre que deixem per a més endavant les corresponents a la ruta de Montjoi i el pla de les Gates. Un cop a la vila de Roses, on hi destaca la seva Ciutadella, amb restes gregues, helenístiques, romanes i medievals, continuem per la carretera interior de Montjoi durant poc més d’un quilòmetre, fins que deixem el cotxe (si ho podem fer) en un petit aparcament per a només tres vehicles, punt on s’inicia la ruta R1; pocs metres més endavant, hi ha, també a mà esquerra de la carretera, un altre aparcament per a dos cotxes, d’on surt (o acaba en el nostre cas) la ruta R2, que és per on retornarem.Sortim a l’esquerra d’on hem aparcat per camí pavimentat que ens mena en pocs minuts al Dolmen de la Creu d’en Cobertella (3500-3000 aC), el monument megalític més gran de Catalunya, amb una cambra formada per set grans lloses laterals (hi podem entrar a l’interior dempeus) i una gran coberta, que hom calcula que pesa 18 tones, i amb una avantcambra, més baixa, formada per dues lloses i la coberta.Dolmen de la Creu d'en CobertellaMalgrat estar en un recinte oficialment tancat, hem pogut entrar pel punt on la valla està caiguda i hem visitat respectuosament l’indret; sembla ser que la prohibició d’entrar es refereix a no situar-se sobre la coberta, doncs degut al seu gran pes l’estructura del dolmen és fràgil. Al costat hi ha les restes de l’antiga masia que li ha donat el nom i que feia servir aquest megàlit com a corral.Continuem pel camí, ara ja de terra, i anem passant per tot un seguit de murs de pedra seca a banda i banda, que definien els camins ramaders com el que anem seguint, i delimitaven els camps i terrasses on antigament es conreava la vinya.Passem pel costat d’una altra construcció en ruïnes (no són les de la Casa Cremada), d’on surt a l’esquerra un corriol que en 100 m ens mena al petit Menhir de la Casa Cremada III (IV-III mil·lenni aC), de només 1,10 m d’alçada, orientat en un vessant amb vistes al port i la badia de Roses. Fou descobert l’any 2002 i sembla que sempre ha estat dempeus.Menhir de la Casa Cremada IIIRetornem al camí principal i poc després, en una bifurcació, seguim a la dreta, deixant de banda el tram de la ruta que porta a una pedrera prehistòrica i al cau de la Guilla. Pel nostre camí no triguem en trobar, a mà esquerra, el Menhir de la Casa Cremada II (IV-III mil·lenni aC), descobert l’any 1998 i redreçat l’any següent. Originalment amidava uns 2,20 m d’alçada, però, segons una informació que hem trobat a la revista Pànxing, el menhir patí fa uns anys una agresió vandàlica que seccionà la part inferior; per això ara està preservat per una feixa d’obra que l’encercla.Menhir de la Casa Cremada IIDeixem de moment el camí principal per girar a la dreta i apropar-nos a una cabana de pedra seca, una de les moltes que integren aquest...
