Diente de Alba (3.120 m) amb esquís
A aquestes alçades de la temporada d'esquí, el Massís de la Maladeta és, si les condicions són bones, el terreny de joc ideal per a l'esquí de muntanya. Aquest any la neu és abundant i per això hem vingut a fer una ascensió clàssica amb esquís. Ahir al vespre vam arribar a Benasque i ens vam allotjar a l'alberg de l'Escola d'Alta Muntanya d'aquesta població. De bon matí, després d'esmorzar a l'alberg, hem pujat en cotxe fins a la Basurta, a uns 1.900 metres, punt d'inici de l'ascensió. Amb els esquís a l'esquena hem pujat pel camí ben traçat que porta al refugi de la Renclusa. Des d'allà mateix teníem ja neu contínua, de manera que ens hem calçat els esquís i hem seguit muntanya amunt. La ruta passa al costat de l'Ibón de la Renclusa, que avui estava ben gelat, i puja pel Torrent d'Alba. Grans vistes del Pico de Padierna i també de l'Agulla Blanca de Padierna. Més amunt, la ruta es decanta a l'esquerra per entrar en una valleta entre les puntes de la Maladeta Occidental i el Diente de Alba. Cap al final la valleta s'estreta i la pala es redreça fins al punt que per fer els darrers 50 metres ens hem hagut de descalçar els esquí i posar-nos els grampons per superar una canal força dreta que porta al Collado de Alba (3.080 m). Des del coll ja teníem ben a prop el nostre objectiu encara que les condicions de la muntanya no eren les millors, ja que la cresta que hi porta estava força nevada i amb sectors de gel. Per començar, ens hem enfilat per la cresta en direcció a la Muela de Alba, un cim secundari que és, en realitat, un avantcim del Diente. Hem superat la cresta i hem arribat al cim de la Muela de Alba (3.111 m). Gran panorama, especialment cap a ponent. La via natural seria seguir per la cresta fins al cim del Diente, ja bastant proper, però la desgrimpada fins al coll que separa els dos cims no es veia gens clara a causa de la neu i el gel, de manera que hem preferit buscar un itinerari alternatiu. Hem tornat enrere i hem iniciat un flanquejament per sota de la Muela per on va el camí d'estiu, marcat amb algunes fites. Al final del flanquejament, una canal de neu molt dreta ens ha permés arribar al coll i, ja més fàcilment, fins al cim del Diente de Alba (3.120 m). Des del cim, amb un dia claríssim, hem pogut veure un extens panorama, especialment cap a l'oest. Cap a l'est, el panorama quedava limitat per la proximitat de les diverses puntes de la Maladeta Occidental (Delmàs, Mir, Sayó). Més avall vèiem l'Aragüells i cap al sud el Cotiella. Hem fet una panoràmica circular:.holder_1433878274106 { margin:auto; position: relative; width: 100%; border-radius:0px; border: 2px solid #990000; display: block; background-color: rgba(255,255,255,0.0); box-sizing: border-box; } .aspectratio_1433878274106 { height:100px; } .pano_1433878274106 { position: absolute !important; left:0px; top:0px; bottom:0px; right:0px; width: 100%; height: 100%; display: block; background-color: #000000; border-radius:0px; box-sizing: border-box; }
var dmdEmbeds = dmdEmbeds || [];
(function(){ dmdEmbeds.push("caWwea");})();Hem baixat novament al coll i, encara amb els grampons als peus, hem baixat els 50 metres inicials de la canal abans de posar-nos els esquís. La neu estava molt bé i ha estat una magnífica esquiada, la millor de la temporada, fins a la Renclusa.
La pel·lícula de la jornada està en fase d'edició en els laboratoris de Mountain Films. Tan aviat com estigui acabada, la publicarem aquí mateix. À L B U M D E F O T O S - T R A C KENTRADES RELACIONADES:
Pic Cordier
amb esquís, 2011 Aneto
amb esquís, 1981 Cresta dels 15
Gendarmes, 1979
