Es Castellot i Talaia de cals Reis (Orient) 5-6-2016
Aquestes petites muntanyes que volem pujar avui, es Castellot i la Talaia de cals Reis, que no arriben als 800 metres d'altitud, són poc visitades ja que normalment queden eclipsades per la propera serra d'Alfàbia i pel puig d'Alaró amb el castell homònim. Ara que fa calor per enfilar-se molt amunt, hem pensat que és una bona ocasió per guaitar als jaciments que s'aixequen als seus cims, i des d'ells, al pintoresc llogaret d'Orient. Per a la primera part de la ruta, fins a es Castellot, seguim les passes de l'amic Joan Carles Palos (Fita a Fita). La mola de Lluc (628 m), es Castellot (639 m), la Talaia de cals Reis (769 m), el puig de can Llenderina (777 m), el puig del Castell d'Alaró (825 m) i el puig des Corbs (663 m), formen la cadena muntanyosa que tanca la vall d'Orient cap al sud-est.►Veure el reportatge fotogràfic d'en Quaquín Arribam al punt d'inici de la ruta per la carretera Ma-2100 Alaró-Orient. Creuam el llogaret d'Orient i als pocs metres, deixam els cotxes a la dreta de la carretera, vora el torrent d'Orient, el qual més avall pren el nom de torrent de Coanegra, també anomenat des Freu o de ses Mates (►WP-0) (448 m).Començam a caminar a les 9:24 h pel vial asfaltat que du a l'Hotel Rural Son Palou (sortida d'Orient cap a Bunyola). La barrera estava oberta, però la podríem trobar tancada i ja tendríem problemes per passar. Seria convenient i aconsellable demanar permís a l'hotel que té l'entrada a la plaça del llogaret. Podem visitar el nucli de cases abans d'iniciar l'excursió o deixar-la per al final ja que haurem de creuar-lo per tornar als cotxes. A l'esquerra de l'entrada, a pocs metres de la barrera, hi ha les restes del molí d'aigua fariner de Son Palou. Per conduir l'aigua fins al molí s'havia de construir una síquia o canal, la qual poguérem veure defora de l'edifici, paral·lela al camí. L’aigua, després d’haver impulsat el rodet, s’escorria pel carcabà (recinte subterrani) i retornava al torrent. Les moles eren dues: la superior (mola volandera, corredora o sobirana), que girava juntament amb el rodet i l'arbre, i la inferior (mola sotana o jussana), que era fixa. Entre les dues moles s'introduïa el blat per convertir-ho en farina.Al primer revolt deixam l'asfalt i continuam recte pel camí que es dirigeix al Castellot i al Freu (WP-2). Travessam el camps de cultiu de la part sud de la vall i ens atracam a l'Obaga de Son Palou. (Vista retrospectiva).Passam un portell amb barrera que tanca la pastura de les ovelles, per aquest motiu sempre hem de respectar la seva posició. Es Castellot Els penyals pelats des Castellot, els quals semblen una muralla defensiva, inexpugnable, despunten part damunt l'esplèndid alzinar de l'Obaga de Son Palou.Enrere deixam l'imponent serra d'Alfàbia (1069 m), el penyal de s'Anyell o puig d'en Palou (1049 m) i puig des Coll des Jou (1051 m). Pels costers se situa el bosc de Son Palou i més avall, ses Quarterades i es camp d'en Llinàs.Per un camí planer arribam al llindar del bosc on hi ha dos camins i els seus indicadors. Llàstima que no diguin on van. Cap a la dreta arribaríem al Freu. Nosaltres prenem cap al bosc, seguint el camí marcat al mapa Alpina del GPS. (WP-3) (485 m).El camí de carro arranca cap al sud i va pujant suau per l'àmbit de l'ombrívol alzinar, cosa que agraïm.Nombrosos elements etnològics típics dels nostres boscos, resten com a testimoni d'aquella activitat ara abocats a l'oblit i en perill a desaparèixer. Agafam un tiranyet que més amunt ens abocarà novament al camí (WP-4). El camí acaba a un aljub que presideix una gran explanada (es Planiol?) on hi ha alguns ranxos de carboners (WP-5) (566 m).Per anar a cercar el cim seguim en direcció nord-est, superam una paret baixa, segurament és la separació de finques, i seguim pujant amb la mateixa direcció. De cada vegada el terreny és més rocós i ens dificulta més la passa. Algunes alzines han aconseguit arrelar dins aquest caos de...
