Escalades per l'Aiguille du Midi.

       Vam fer una estada de 3 dies en la cabana  discretament situada  sota el Refugi  de les Còsmiques. És molt mona, molt autèntica i molt tranquill·la (res a veure  amb la massificació del refu ) però si que està una mica deixada.    Vam estar allà dalt  amb una meteo estiuenca, unes  línies de granit perfecte i uns paissatges de postal. Que més podíem demanar?! Si , tot molt guai. Tot i que el primer dia casi ens agafa un “patatus”  en arribar al tele-cabina que puja a l’ Aiguille du Midi.   Aquest  era el panorama:A fer cua i una bona estona!! El setembre el primer surt a les 8:10’  nosaltres ens vam confondre amb les 8 :30, a més a més havien precedit  dos dies de mal temps i tots sortíem com cargols . I  a davant de tot, evidentment un munt de persones amb amb tota la parafernalia escalda-alpina ( com nosaltres , vaja)  a punt per sortir pitant i no perdre el torn  i nosaltres els últims, ole!  Hi ha tanta cua que  ens dónen una fitxa amb el número de cabina que haurem d’agafar i no és fins d’aquí a una hora…bé..que hi farem . No val a badar. Abans d'entrar en materia us deixo d'on vam trerure la info:la guia "Monte Bianco..." és  interessant per la proposta de fissures i parets que proposa , però els topos són bastant inútils. Aquí unes imatges del nostre allotjament: Arribem dalt, ens calcem grampons baixem per l’aresta,  bastant concurreguda  i ens plantem al peu de l’Agulla. Brutal ! Quin ambient, quina mole de granit i quanta gent !!Baixant cap al plateau           Volíem fer la Rèbuffat- Baquet, però davant nostre contem 6 cordades. Canvi de plans cap a la  Contamine  6c 200m (que també la teníem al cap). Ràpidament el Quim comença a escalar per la fissura paral·lela a l ‘inici de la Rébuffat. El sento  que parla amb algú en una reunió de la Rebuffat i sento com diu …Contamine , Cotamine! i va tirant amunt .   I estem sols!!  I quina via!!  Granit bo , boníssm , fissura i placa . El llarg més exigent que és el penúltim, és magnífic, sobretot a l’inici que recorre una fissura amb encastaments perfectes.! Rapelem la mateixa vaia, rapels bastant nets i rectes. En un no res estem a peu de via . La gent ja va arribant a dalt l ‘agulla, la majoria fan la via i tornen a baixar amb el telecabina. Nosaltres ho hem deixat tot al peu de paret. De material duiem dos jocs de camalots del 0.5 al 2  , un 3 i un 4 ,aliens del verd al groc i dues cordes de 60m. Horari unes 3 hores per fer la via.  Anem per feina , aquest deu ser el primer llarg de la Contamine i me'n vaig amunt!!I quin granit!!!Avall! I quina panoràmica amb la DEnt del Gegant i les Jorasses a l'esquena L’endemà cap a  La Punta Lachenal a la  via “Contamine”  6b 250m . Una altra grandiosa línia  i déu n'hi dó com apretava el Contamine!!    Una agradable aprox per neu ens porta al peu de les Pointe Lachenal .  La via és una joia, malgrat portàvem unes ressenyes  que poc precises i vam dubtar en més d’un llarg en si anàvem o no anàvem per la via.A més a més, per tota la paret s’hi van trobant  reunions i rapels  que no ajuden gaire a ubicar-se. Però bé amb paciència i molta intuició (sobretot per part del Quim) vam conseguir acabar-la.          Molt recomanable, amb un llarg de fissura de mans i un llarg per l’esperò que són de pel·lícula. La vam rapelar tota , els primers rapels a (ageguts i en diagonal ) cal anar amb molta cura  , creuar dits per què no s’enganxessin les cordes però tot va anar molt bé.  Horari  material  2 jocs de cams fins el #2 i un 3, aliens del verd al groc., dues cordes de 60m . Horari unes 5 h. Retorn agradable per neu .primer llargQuin granit!!!Navegant per la roca...mai més ben dit...anirem bé?!Un del millors...

Camins i escalades als Ecos

Una singular jornada montserratina amb una mica de tot: excursió pels Ecos, fotografies de Montserrat, camins equipats, vols de dron i dues petites escalades, en una sortida...

**** Todra (Marroc), escalades roges

Dies plens, desert i roca, 20 - 25 de maig de 2019 L’escalada m’ofereix un espai de llibertat que abasta territoris molt amples, a vegades tan sols són somiats i...

Dents du Midi. Haute Cime.

Les Dents du Midi són una petita serralada situat al nord-est del massís del Mont Blanc, ja dins de Suïssa, que sovint veia i em feien venir ganes de pujar-hi algun dia. La...

Ordesa, escalades amb majúscules!!

El temps passa però hi ha records que resten molt vius en la nostre memòria. La primera vegada que vaig escalar el Tozal del Mallo n'és un d'aquests. Tenia aquesta paret...

Via Brunat-Perroux a l'Aiguille de l'Index

Una altra d'aquest estiu, i la nostra primera via d'escalada a una de les clàssiques de les Aiguilles Rouges de Chamonix, la via Perroux a l'Aiguille de l'Index.   ...

Meteora escalades i paisatges

    La veritat és que vam treure bastant suc de Meteora, dels seus racons i les seves torres de conglomerat. I aquí deixo alguns escalades més i algunes ...

Cent escalades i un àngel

Cent escalades i un àngel, podríem dir que és l’actualització del Cinquè superior. Anys després de la seva publicació, Pere …Sigue leyendo →

Als peus de l'Aiguille du Clapet

Als peus de l’Aiguille du Clapet Distància: 23,8 km Desnivell: 1350 m Dificultat: mitjanaDurada total: 5h Punt de sortida: aparcament davant del càmping de Seez Carte de...

Volta a l'Aiguille de la Vanoise

Distància: 15km Desnivell: 900mDificultat: fàcilDurada total: 4 horesPunt de sortida: Pralognan-la-VanoiseCarte de randonnées: Vanoise 1:50000 de Rando éditions Dia gris i,...

Ascensió a l'Aiguille de Goûter (3.863 m)

La segona etapa de l'aproximació al Mont Blanc és la pujada al refugi de l'Aiguille de Goûter, un dels refugis més alts dels Alps, situat a més de 3.800 metres d'altitud....