La Mina de Montclar
Ja feia temps que pensaven fer una visita "turística" a aquesta construcció hidràulica gestionada com un conjunt amb el castell de Montclar. Finalment el dijous 8.12.2016 vam fer a peu el recorregut guiat, que comptant amb l'aproximació, travessa de la mina, i retorn a l'aparcament tot passant pel castell deu ser de poc més de 17 kilòmetres, El nostre grup era format per: Dolors Boter, Lluïsa Cano, Montserrat Coll, Jordi Perera, Toni Robert, Antoni Torra i "Víctor".La Mina de Montclar és un túnel de 4917 metres de llargada construït el segle XIX a Montclar d'Urgell per permetre que les aigües del Canal d’Urgell passin des d'Artesa de Segre cap a Agramunt, salvant la Serra de Montclar. Va ser el túnel més llarg d'Europa durant gairebé un segle, i una obra visitada per enginyers de tot el món.Antecedents Perforat a 160 m de profunditat i a poca distància de la vertical del poble, el canal d'Urgell travessa la Serra de Montclar per mitjà d'una impressionant foradada anomenada la mina de Montclar. La seva secció en forma de ferradura està revestida de pedra. El túnel és totalment recte, amb una amplada de 5,15 m i una altura de 5,47 m. El pendent del túnel és d'un metre per a cada mil metres de longitud.El primer document conegut sobre la construcció del canal d'Urgell data de 1346 firmat per Jaume I d'Urgell, comte d'Urgell, indicant al seu enginyer Guillem Catà que realitzes un estudi sobre la possibilitat de construir un canal per regar aquesta zona pràcticament desèrtica Guillem Catà es trobà un greu problema per poder fer travessar l'aigua per la serra de Montclar i la falta de mitjans tècnics en aquella època van fer desestimar el projecte.Es va tardar més de dos segles fins que en 1577 es va tornar a plantejar la construcció d'un canal d'aigua que pogués travessar la serra de Montclar, quan representants de nombroses poblacions de la zona es van reunir amb membres del poder reial per demanar-los la construcció. El projecte va ser desestimat de nou i també ho va ser en les posteriors vegades en què es va plantejar, en 1589, 1616 i 1726.Finalment el 1749 es va aprovar la construcció, però no va ser fins un segle més tard que es van iniciar les obres.La construccióLes obres del túnel van començar el 3 de novembre de 1853 i acabaren el mes de novembre de 1861. L'autor del projecte i director de l'obra va ser Pere de Andrés Puigdollers, i el coautor dels estudis definitius, Domingo Cardenal Gandasegui, enginyer en cap de l'obra.La construcció del túnel va implicar un gran canvi en la vida quotidiana de Montclar, Artesa de Segre i Agramunt. Hi treballaren prop de 6.000 persones, amb 4.681 peons, 480 paletes, 500 carros i 150 animals de càrrega. També hi treballaren 977 presidiaris portats dels penals de Tarragona i Burgos, que realitzaven les tasques més dures, es calcula que un miler de persones van morir degut a malalties i accidents provocats per esllavissades i inundacions.. Des d'un primer moment, la construcció del túnel es va haver de combatre principalment contra dos elements: la gran bossa d'aigua. que hi havia dins la serra, i les característiques litològiques del terreny.Per evacuar la gran quantitat d'aigua, es va pensar en principi en obrir un gran desguàs i posar dues grans bombes mogudes per vapor al pou 4. Pel desguàs es van arribar a treure diàriament 20.000 m3 d'aigua, i amb les bombes, des d'una fondària de 70 metres, uns 1.500 m3. Amb tot, però, l'abundància d'aigua va ser un obstacle fins la fi mateixa de les obres del túnel.La duresa de les roques va fer necessari l’ús de 100 quilograms diaris de dinamita per foradar el terreny. Paradoxalment, una vegada aquestes roques tan dures quedaven en contacte amb l'aire i l’humitat, amenaçaven grans allaus i calia construir grans embestides per evitar-los. Aquestes dues dificultats es van combinar durant tots els treballs...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)