El grau d'Olot i la mina dels Bandolers
25.02.17 Interessant ruta circular, d’uns 11,5 Km de recorregut i 545 m de desnivell, pels camins plàcids (i no tan plàcids) de la vall d’en Bas i el Collsacabra. Des dels Hostalets d’en Bas pujarem pel grau d’Olot seguint un tram de l’antic camí ral de Vic a Olot que conserva molt bé l’empedrat, ens aproparem a la curiosa esquerda de la Mina dels Bandolers, i en el nostre retorn hi trobarem dues sorpreses més: el Salt de la Coromina i la Cavorca de Falgars.Hem seguit la C-17 fins a Vic i després la C-37 en direcció a Olot, tot travessant els túnels de Bracons fins a sortir a la vall d’en Bas. Deixem el cotxe a l’entrada dels Hostalets d’en Bas (488 m), singular nucli arquitectònic sorgit al s. XVIII a l’entorn de l’antic camí ral com un dels seus punts d’hostalatge.Travessem el poble pel carrer de Vic, amb antigues cases ben arranjades que ens indiquen dates i noms en cadascuna de les seves llindes. Passem pel costat de l’església de Santa Maria i sortim de la població en direcció sud per una tranquil·la carretera veïnal. Trobem tot seguit un primer pal indicador amb senyals, entre d’altres, de la xarxa de senders Itinerànnia; deixem a la dreta la indicació a Falgars, per on retornarem, i seguim recte per la carretera en la direcció de Joanetes (pel Grau).Sortint dels Hostalets d'en Bas, a l'esguard del PuigsacalmMés endavant deixem un altre indicador a la dreta (Cantonigrós i Vic pel camí de Sant Jaume) i finalment, quan la carretera creua el riu que a partir d’aquí s’anomena Fluvià, tot just després de la unió del torrent del Puig amb la riera de Falgars, deixem el ciment per girar a la dreta (senyals grocs) per un camí que passa a la vora d'un camp. Comencem a veure trams de l'antic empedrat i arribem poc després al Molí Vell, a l’esquerra del camí i al costat del torrent del Puig.Primers trams del camí empedratGirem a la dreta per travessar el torrent per un pontet de fusta (ho podem fer també per la pista que anem seguint) i a l’altre costat un plafó ens indica que a partir d’aquí comença el tram del camí del Grau, rehabilitat l’any 2010, de 3,6 Km de longitud (fins a l’Hostalot) i 388 m de desnivell.Ens acostem al peu del cingle del Grau, tot passant pel costat de l’allotjament rural de l’Esquirol, des d’on girem a la dreta per començar a enfilar tot un seguit de llaçades per un bosc de faigs. Arribem més amunt al coll del Pixador dels Matxos (700 m), una petita clariana sobre un clap de roca que fou anivellat en el seu moment per permetre el pas dels traginers, i on s’aturava a les bésties perquè hi poguessin descansar a la meitat de la pujada.Seguim amunt, mentre les restes de l’antic empedrat comencen a fer-se més evidents, i als 750 m arribem a la font de les Marrades, ben arranjada al costat del camí, amb una bassa antigament utilitzada com abeurador, i amb un artistic pessebre tallat en fusta.Font de les Marrades Detall del pessebre sobre la fontA partir d’aquí s’inicia el tram més espectacular del camí ral, anomenat de les Marrades, una obra cívico-militar construïda entre 1729 i 1731, a iniciativa del corregidor de Vic, José de Avilés, per facilitar tant el pas de les mercaderies com dels exèrcits. El camí va pujant molt ample amb diverses i mantingudes llaçades, i amb tot un sistema de paviments, talussos, plataformes, trencaaigües, desguassos, pilons guarda-rodes i fins i tot un pont, gairebé al capdamunt, que salva les aigües procedents de la font del Grau. Així mateix, cal fer també esment, al poc d’haver deixat la font de les Marrades, d’un monòlit commemoratiu situat uns metres per sota del camí, amb la data 1731, l’escut del corregiment de Vic i la frase LAUDETUR NOMEN DOMINI (lloat sia el nom del Senyor), el qual no sembla estar al lloc original, sino que en algun moment hauria caigut de més amunt, i que possiblement estaria coronat per una creu de ferro.Monòlit commemoratiu, prop de la font de les MarradesPujant pel camí de les MarradesTram del camí amb...
