Montsant i Muntanyes de Prades (II)
Variant d'una ruta que vàrem fer el març del 2014 "Montsant i Muntanyes de Prades" amb vídeo inclòs. Avui, però, us deixo amb la descripció de l'Antoni per enriquir-la una mica més:Aquesta és una altra gran ruta de BTT (una més del "catàleg" del jefe Pep Roig) per les Muntanyes de la Costa Daurada, amb molts corriols i bones pujades. Es tracta d’una ruta molt complerta, dura, llarga i amb la seva bona dosi de pujades, corriols i trialeres. Per això agrada força i ben bé la fem un cop o dos l’any.En aquesta ocasió, a ¾ de 8 sortim d'Alforja i directament pugem el Coll del mateix nom, que ja té punts de més del 20% de desnivell i recoberts de grava, fet que dificulta la tracció en algunes de les zones més pendents. Un cop dalt del coll (mitja horeta de feina), baixem el corriol/trialera cap al Riu d'Arbolí i el Mas de les Moreres. En aquest tram podeu triar en diversos llocs si fer trialera (restes de l’empedrat de l’antic camí) o fer pista/corriol). A gust del consumidor, que diuen…El tram des del Pont del Molí fins a Cornudella també és molt bonic, ja que discorre majoritàriament per corriolets en lleugera pujada. Un cop passat Cornudella, on arribem per carretera, enfilem cap a l'ermita de Sant Joan del Codolar pel camí asfaltat del cementiri. A partir de l'ermita comença una tram (el Camí de la Llissera) que és dels més especials i delicats que he fet en BTT. Es tracta d'un tram aeri del GR-174, majoritàriament ciclable, però on s'ha d'anar en compte i, si patiu de vertigen, no mirar massa a la dreta....Un cop a Albarca, continuem per un corriol/camí pit amunt bastant duret, però tot ciclable i anem enfilant cap als Colls (Colls Alts i després el Collet Blanc) i d'aquí cap a Vilanova de Prades. Aquesta part de les muntanyes de Prades m'ha agrada força i hi ha també molt bones vistes de la part septentrional del Montsant. El paisatge té un aire de devesa, amb moltes alzines i bastant planer. Tanmateix, al cap d’una estona també trobareu algun corriol ben exigent pit amunt, i, a continuació, una baixada per pista molt guapa i neta i una darrera pujada dura abans d'arribar a Vilanova de Prades, on hem parat a esmorzar molt bé, com sempre, a Ca la Montserrat.Un cop refets, emprenem la segona part de la ruta per anar cap a la capital de les Muntanyes de Prades. Primer sortim per carretera, però poc després agafem un camí molt guapo, sotabosc i que corrioleja (del Coll del Pubill al Coll de les Vinyes, tot creuant el Barranc dels Rius), per després arribar per pista encimentada a la vila vermella, on agafem aigua a la font de la plaça i fem la foto de grup pertinent (ja és un ritual). Tot segui tirem amunt cap al Coll del Salvadoret, per després enfilar la baixada cap al Pantà de Siurana. Aquí comença un dels trams més interessants de la ruta, consistent en baixar pel corriol del tallafoc enlloc de fer-ho per pista. El resultat és espectacular, ja que el tallafoc que passa pel Barranc de Calçotis és un corriol molt llarg, totalment recte, fins que arriba un punt que es bifurca i agafem un trencall relativament nou que hi ha cap a l’esquerra (si seguíssim recte, com es feia abans, faríem cap a la carretera T-701) i que allarga el corriol una estona més. Des d'aquí ens dirigim de nou al Pla de les Bassetes i, a partir d'aquí, anem baixant i baixant, a estones per pista, a estones per corriol, a tocar del Barranc de l'Argentera, fins a empalmar, prop del Mas d'en Canut, just amb la pista que baixa de Prades, en la part en que aquesta es fa un corriol molt guapo i ràpid sota bosc, dels que sempre agrada baixar.Un altre dels trams més guapos del dia ens espera pocs kilòmetres després. Es tracta del corriol del pantà de Siurana, amb unes vistes espectaculars d'aquest. A partir d’aquí toca desfer el que al matí ha estat l’inici de la ruta i tornar a fer el Coll d'Alforja en el sentit invers. Aquest tram no a tothom li agrada, ja que té uns quants trams a peu, però amb una mica d’esforç i tècnica, no són massa llargs i fins i tot bona...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
