PICS DE LOS INFIERNOS PER PANTICOSA i PONDIELLOS
Alçada mínima: 1639mAlçada màxima: 3083mDistància: 16,7 kmTemps empleat: 9h35m (parades incloses)Desnivell + : 1619mDesnivell - : 1619mRefugi Casa de Piedra – Ibón de Bachimaña – Collado de Tebarray (2722m) – Infierno Occ. (3075m) – Pas Marmolera – Infierno Central (3083m) – Infierno Or. (3079m) – Collado de Pondiellos (2812m) – Refugi Casa de PiedraSetmana de vacances familiars a Panticosa, la part més occidental del pirineu aragonés, amb la idea d’acabar de fer els cims més emblemàtics de la zona. Malgrat que han estat uns dies molt bonics, el fred ens ha fet la guitza glaçant a les part més altes, fet que ha provocat que el perill augmenti considerablement en el tram final d’ascens/descens de les muntanyes de més de tresmil metres. Moltes de les activitats programades han estat substituides per altres, però no menys interessants.Després de comprovar que la setmana no avançava segons lo esperat, guardo el Balaitús (3146m) per una altra ocasió. És la muntanya més alta del pirineu occidental i em fa especial il.lusió pujar-la, això si, sense presses i en un dia de meteo perfecte, tal i com hem fet amb els Pics dels Infiernos, la prioritat màxima aquest any.Primer portem a la familia a la zona d’Anayet, on jo m’escapo a fer el Pic d’Anayet (2574m) per segon any consecutiu. La zona és de visita obligada i ofereix una de les millors estampes de tot el pirineu, un d’aquells llocs que mai et canses d’anar. Només cal arribar a la zona dels estanys d’Anayet per donar-se’n compte. D’aquesta sortida no he fet report perquè ja està publicada al blog la sortida de l’any passat que podeu consultar fent click aquí.Els Pics dels Infiernos, un dels grans de la zona, en nombroses ocasions els havia tingut a tocar, en la meva època fent el Gr11, l’any passat fent els cims de l'olla del Garmo Negro (3066m) i també divisats desde moltes altres cims de més de tresmil metres. El color de les seves parets el fa reconeixible des de tot lloc on s’albira. La gent del poble de Panticosa ja m’havia advertit que aquesta ascenció era per muntanyencs amb cert grau d'experiència, el cas, és que durant tota l’estona que es circula en alçada per sobre dels 2800m, tant importants són les mans com els peus per progressar, en un ambient molt exposat durant gran part del recorregut.Els Pics dels Infiernos, són formats per tres puntes: Infierno Occidental (3075m), Infierno Central (3083m) el més alt, i l’Infierno Oriental (3079m). El vessant nord destaca per la petita olla que guarda la glaçera dels Infiernos, ja gairebé totalment extingida. El vessant sud destaca per les seves parets blanques de mármol que es desplomen enmig de gran verticalitat. Parets blanques, que diferencien aquest massís de qualsevol altre. La part superior que separa el Pic Occidental dels altres dos, està formada per la famosa “Marmolera” que haurem de creuar si volem fer els tres cims.Com sempre que puc, veig disponible una ruta circular. Aquesta vegada no aniré sol, m’acompanya el Sergi i més tard ens unirem amb el Carlos i el Jon del País Vasc per afrontar la part final de l’ascenció i tot el descens. Els hem conegut al Collado de Tebarray (2722m) i hem decidit continuar junts.Sortim des de la zona del Balneari de Panticosa, concretament del mític Refugi Casa de Piedra a 1639m. L’ascens el farem pel concorregut Gr11 que es dirigeix cap a l’Ibón de Bachimaña i els Ibones Azules fins arribar al Collado de Tebarray (2722m). Després guanyem l’aresta enmig de constants grimpades per una estreta vira que circula per la part superior, entre el blanc del mármol i el fosc de la pissarra fins arribar a la divisòria, on per primera vegada ja podem veure les boniques vistes cap al sud dels Ibons de Pondiellos amb el Garmo Negro (3066m) guardant la zona. Després grimpada directa cap al Pic Infierno Occ. (3075m), parada a menjar una mica i degustar les vistes i ràpidament ens disposem a creuar la “Marmolera” on tot i la seva mala fama, no...
