Ascensió als Pics de Broate
Una vegada més, les previsions de la méteo no s'han acabat de complir i el mal temps no ens ha permès completar les activitats previstes. Ahir al vespre vam anar a dormir al refugi de Broate mentre a fora plovia lleugerament i la boira ho tapava tot. A mitja nit el cel estava ben clar i es veien gairebé tots els estels del firmament però quan ha sonat el despertador, a dos quarts de set, la situació havia canviat totalment. Tornava a ploure i una densa boira tapava els cims i bona part de la vall. Era la segona vegada que veníem a Broate per pujar el Sotllo i tot indicava que avui tampoc seria el nostre dia. Es tracta d'una ascensió relativament fàcil, ja que no té passos d'escalada però sí una cresta per on cal grimpar des del coll fins al cim; no és gens aconsellable fer l'ascensió sota la pluja...
Hem esmorzat llargament, fent temps a veure si canviava alguna cosa i podíem sortir en direcció al Sotllo però finalment hem decidit deixar-ho per a millor ocasió. Ha deixat de ploure però la part alta de la muntanya continuava totalment tapada. Per contra, a l'altra banda de la vall, els pics de Broate no es veien tan tapats i fins i tot en algun moment hi tocava el sol. S'ha reunit el gabinet de crisi i ha decidit per unanimitat intentar executar el pla B: els pics de Broate. Són més baixos que el Sotllo i no pertanyen a l'exclussiu grup dels tresmils dels Pirineus però hem pensat que valia la pena pujar-hi per poder, si mès no, complir l'objectiu principal de la sortida: gaudir de la muntanya. Els pics de Broate són molt poc visitats; ni tan sols hi ha camí, únicament algun petit tram de corriol mig perdut i algunes fites disperses però l'ascensió és fàcil. Des del mateix refugi ja es veuen al davant mateix els pendents herbosos que porten a la carena fronterera. Pujant per aquests pendents, hem arribat fins a l'Estanyol de Broate, situat a 2.620 metres. Des d'aquí es veia una marcada bretxa, a sobre mateix del llac. Hem pujat per una pedrera i en pocs minuts hem arribat a la bretxa. El Pic de Broate estava molt a prop; en pocs minuts hem arribat el primer cim de la jornada, el Pic de Broate (2.710 m). La boira ens envoltava, obrint-se parcialment en algun moment, però no ens ha permès fer la panoràmica circular. Hem retornat a la bretxa i hem iniciat la segona ascensió: el Cap de Broate. A partir d'aquí hi ha una topografia una mica confusa; un corriol ens ha permès evitar el fil de l'aresta i en pocs minuts ens ha portat fins a un cim marcat amb una gran fita. Semblava que havíem arribat al Cap de Broate però tots els GPS que portàvem ens indicaven que encara faltaven 215 metres en línia recta per a l'autèntic cim. El mapa de l'Alpina marca aquesta cota amb una altitud de 2.739 metres mentre que per a l'autèntic Cap de Broate marca una altitud de 2.733. Totalment desconcertats, hem tornat a convocar el gabinet de crisi. Hem pensat que era molt injust que el cim més alt no tingés nom, mentre que un cim secundari de molt poca prominència tingués l'honor d'aparèixer en el mapa de l'Alpina amb lletra gran. Finalment hem acordat que aquest cim seria el Cap de Broate Superior (2.739 m) i ens hem fet la foto de cim. Tampoc hem pogut fer la panoràmica circular perquè la boira ho tapava gairebé tot. Ja de baixada hem pujat una cota més (2.735 m segons l'Alpina) i finalment el Cap de Broate (2.733 m). Posteriorment, ja a casa, hem comprovat que el mapa del l'IGN fa justícia i dóna el nom de Cap de Broate al cim principal, al qual dóna una altitud de 2.734 m.
Hem baixat per uns pendents herbosos de la cara sud fins un collet i deprés hem baixat per una valleta que ens ha portat a enllaçar amb l'itinerari de pujada. Hem arribat al refugi i, després de dinar una mica, hem iniciat la baixada fins a la presa de Montalto pel mateix camí per on vam pujar ahir.
La pel·licula de la jornada està en fase d'edició en els laboratoris d'Edicions RGB. Tan aviat com estigui acabada la publicarem en el blog.À L B U M D E F O T O S - ...
