Lo roger gros
Flor d'Atzavara (Agave americana), lo Pont Gran, La Vilella Baixa, Los Pins Alts, Cingles dels MontaltsEntre manifestació i manifestació vam trobar un ratet per atansar-nos a Montsant. Encara que de fet no massa. No vam anar a cap dels indrets més peculiars i consolidats de esta serra. Simplement vam anar a veure una curiositat: Lo Roger Gros.Lo Roger GrosLo Roger gros i els Rogerets són unes roques de gres vermell (Buntsandstein) que són demunt de la Vilella Baixa, al peu del Montalt. No són les úniques afloracions de este tipus de roca que hi ha en esta serra, però tampoc no són gaire abundants, (sobretot si ho comparem amb la veïna Serra de La Mussara) i en l'imaginari col.lectiu, hom associa el Montsant la típica roca conglomerada.Els RogeretsFou una passejada a l'hora que hom acostuma a dinar, sota una calor impròpia del mes d'Octubre. Com que a més fou entresetmana, ens va assegurar una tranquilitat extrema. Creuant La Vilella Baixa de cap a cap, ni una ànima.Sant JoanFérem un recorregut turístic tot seguint una ruta senyalitzada. Alguns panells explicatius sobre flora i vegetació ens instruirant i distraurant. Pujem pel barranc dels Rogerets i ens enfilem fins un coll que jo anomenaré Coll del Bosc (de la Vila). Aquí per un rastre assolim la carena demunt dels Rogerets perque ens dongui una mica l'aire. Però el sol apreta de valent i tornem al coll per saltar a l'altra vessant i agarrar un meravellós camí de bast. L'agafem per avall, deixant la pujada al Peu de Roca per un altra data.Este camí que segueix una barrancada va a creuar el Barranc del Pics, lloc on trobarem un incipient bosc de ribera enmig dels vessants aspres de llicorell. Paisatge prioratí en esència. I per este amable camí ens arribàrem altra vegada a La Vilella.La Vilella Baixa i darrere els Cingles de La Figuera (Damunt Roca)I com que no trobàrem cap bar obert pospoguérem la acció de nutrició per més endavant tot disfrutant dels núvols del Montsant.Voltor comú (Gyps fulvus)
