Puig des Moro pel pas de can Jeroni Gros 6-2-2016
Aquesta ruta puja al puig des Moro, una muntanya de només 785 m d'alçada, situada entre el pla d'en Marc, sa Claveguera i es Castellot. Forma part del gran massís del puig des Teix i fa partió amb els termes de Deià i de Sóller. A dalt trobarem una magnífica muralla de datació incerta. Pujam des del camí de Castelló, a partir de can Prohom i Son Mico; la baixada la feim pel providencial i curiós pas de can Jeroni Gros. Tot això de la mà del bon amic Pep Torrens. Situam el punt d'inici i final de la ruta al coll de la carretera Ma-10 Sóller-Deià (►WP-0) (220 m), Km. 56.7, devora l'Hotel Son Bleda o can Bleda, on un poc més avall podrem deixar els cotxes a la vorera de la carretera.Començam a caminar a les 9:10 h per un camí de terra que surt a l'endret de can Bleda (WP-1). Deixam a la dreta les cases de cas Sord. Passam un portell amb barrera (accés provisional mentre fan obra a la capella de Son Castelló) i el camí continua pujant fent revolts, entre marjades, cap a Son Mico i can Prohom.Can BledaBen aviat guanyam alçada i perspectiva sobre la zona de la possessió de can Bleda, situada entre Muleta i la capella de Castelló. Documentada el 1511 (GEM). «Can Bleda —diu l'Arxiduc Lluís Salvador— és una casa bastant gran amb la façana principal emblanquinada, porxo amb columnes octogonals i emparrat amb pedrís». Les cases s'aixequen als peus de na Catanya (296 m), on hi ha les restes de l'ermita del Pare Catany, i unes murades talaiòtiques. Als seus peus, també, però al nord, s'aixequen les cases de Muleta, les quals l'any 1865 apareixen documentades com a Muleta de can Prohom. L'Arxiduc anota: «En els penya-segats pelats de Moleta hi ha una petita cova que servia d'habitatge al venerable fra Bartomeu Catany i que encara ara és molt venerada per la gent d'allà». Can Prohom i Son MicoEn pocs minuts ens situam a la carrera dels casals de can Prohom i de Son Mico (WP-2) (259 m). «La possessió de can Prohom era una de les més extenses de l'alqueria de Castelló i, junt amb can Carabasseta i l'oratori de Castelló formava el nucli central» (Valero, 1992). Actualment està situada «entre Son Mico, s'Heretat i can Bleda. El topònim prové del sobrenom de Bartomeu Estada, que el 1400 era el propietari de la possessió. Era dedicada a la producció d'oli i carbó. Al voltant de 1940, arribà a produir devers 30 tones anuals d'oli. Té una gran tafona, que fou modernitzada a les primeres dècades del s XX. Les cases constitueixen una sola unitat amb les de Son Mico. La façana, amb portal forà, és flanquejada per un pedrís de pedra viva. Té capella amb un retaule barroc del s XVIII» (GEM/M).Si haguesses nada a Can Prohomara no faries feinaaixí com ets una beinaavorrida de tothom.(CTM). Son MicoSon Mico, segons Valero, és una segregació de can Prohom, diu: «tenim documentat en 1600 un altre Bartomeu Estrade, anomenat Mico, de malnom, natural de Castelló i propietari de Son Puça. Segurament la família amb aquest malnom es va fer amb la propietat corresponent a Son Mico. Segons el cadastre de 1685, Bartomeu Estrade-Prohom és el pagès més ric de la 'mà major' (pagesos grans propietaris o grans arrendadors)». Després de demanar permís a les amables propietàries de Son Mico per caminar per la finca i de gaudir de la seva conversa, prosseguim la ruta. Ara avançam pel camí de Son Coll (o camí reial del Grau), més conegut pel camí de Castelló; actualment forma part de la ruta de pedra en sec (GR-221).A la dreta ens queda el pi de l'Ensaïmada, arrelat sobre un turonet marjat.Camí de CastellóEl vell camí, el qual mostra el seu antic empedrat, descriu un gir i deixa de banda el camí carreter (WP-3) (287 m). «L’anomenat camí de Castelló és una via d’origen medieval, que constituïa l’eix central de l’antiga ruta que enllaçava l’alqueria de Castelló amb Sóller i Deià. Però, el traçat complet del camí ens indica un ús encara més complex: es tracta d’una...
