Via llarga al país basc
El viatge per Euskal Herria que hem fet durant la tardor del 2017 ens ha deixat molt bon gust de boca . Tot el que vam fer, veure, escalar, conèixer… Ens va semblar molt intens i autèntic. Ens hem enamorat d’aquesta terra, dels seu paisatges, de la seva gent i del seu tarannà tan particular. Vam tocar una mica de tot, roca, bici , pateos.. I de totes les activitats que vam fer en guardem molt bon record. En aquest post comparteixo les vies llargues que vàrem escalar entre Navarra i País Basc. Era tardor i vam tenir uan meteo gairebé estiuenca, molt poc normal per l’època.Cabo OgoñoA vegades les bones descobertes són les que arriben per casualiatat sense haver-ho planejat i sense expectatives de cap mena. Això va pasar quan ens van presentar la rocosa mole de Cabo Ogoño. Parlant amb uns escaladors locals va sorgir el nom d’aquesta paret . Una muralla que cau en picat al mar en la costa viscaina amb moltes possibiltats i on els escaladors locals ha creat línies de gran bellesa. Predomina l’escalada equipada, la paret ofereix una composcició de plaques grises i verticals amb desploms i díedres de colors ataronjats. Ens va semblar un racó molt peculiar que sens dubte val la pena conèixer. I a banda de les seves magnífiques rutes el paisatge marí que l’ envolta li otorga una ambient molt especial. Per accedir-hi haurem arribar al recòndit poble d’ Elantxobe. Per cert un lloc molt tranquil on vam poder fer nit a la furgo en el pàrquing del cementiri i l’endemà gaudir d’una meravellosa sortida del sol.l. Vam fer la via “Josu Gartzia” 160m 6c Una ruta totalmente equipada i molt agradable. Els primers llargs son de caràcter més tècnic on navegarem per verticals plaques mentre que la mitar superior es transforma en desploms foradats i diedres fins al cim. Material : Cintas expres, reunions i una corda de 80m . Via totalmente equipada. Abans de posar-nos a la paret cal que comprovem els mesos en que s’hi permet escalar i es pot consultar aquí: http://www.bizkaia.eus.La información sobre vies la vam trobar on-line, en aquesta web: http://www.todoescalada.net/ Tot i ser a plena tardor va fer molta, molta calor i per completar la jornada ens vam remullar a la plajta de Laga des d’on es pot gaudir d’una preciosa vista de la paret.Avall per arribar a peu de viaLes plaques inicials de la viaMar i muntanya...Mai més ben dit!Pincho de tortilla i una amanida amb bonito del Norte...que més puc demanar?Tot i ser octubre ens va anar molt bé una banyadeta al Cantàbric i contmeplar la paret des de la platja La següent ascensió és a: Dos Hermanas dues grans agulles navarreses al poble d’ Irurtzun. Ens va semblar una raconada discreta , la proximitat amb l’autovia (que separa una hermana de l’altra ) i el soroll constant de vehicles no li donen gaire encant . Evidentment ens va agradar conèixer i escalar aquestes dues torres, però no ens ho apuntem a la llista de llocs a repetir. Pel que fa a l’aproximació havíem llegit ressenyes, potser una mica antigues sobre un pont destartalat o un tirolina , però res d’això, ara hi ha un pont ben ferm i fiable. Doncs bé, vam fer les dues Torres. Vam començar per la Hermana Mayor, amb la via “Gora guta Gutarrak” 6b 210m, una de les clàssiques de la paret, plaques verticals , roca bona i escalada tècnia en general. La arribada al cim és prou bonica ja que ressegueis una afilada aresta, però les vistes no són gaire encisadores. Baixem rapelant pel mig de la paret amb una corda de 80m, bastant agilment ja que són rapels rectes i molts nets. Via totalment equipada, vam dur cintes exprés i una corda de 80m . Si es va amb dues cordes de 60 es baixa molt més ràpid. Hem estat de sort, hi ha hagut núvols tot el matí, si no ens hauríem torrat bastant ja que la paret està al...
