Tardor al País Basc, 2
26-28.10.22 Avui dimecres 26 d’octubre hem quedat per sortir més
tard ja que el desplaçament en cotxe és molt més curt perquè el Mont Ernio el
tenim molt a prop. Així que, després d’esmorzar, passem una bona estona veient
com la família que porta la casa rural baixen les cabres al camp per ensenyar
l’ofici a un nou gos pastor, en Lassie, que no sap controlar-les i només fa que
perseguir-les amunt i avall… Encara té molt per aprendre.
Agafem els cotxes i baixem a la carretera que seguim
amunt fins trobar al coll d’Iturrioz (593m), on aparquem i ens retrobem també
amb la Marina que avui ens acompanyarà en aquesta sortida.
Itinerari del Monte ErnioComencem a caminar per una pista que de seguida
abandonem a l’esquerra per un camí en forta pujada enmig d’un bonic bosc. Avui
fa un dia esplèndid i amb molt bona llum. Un cop superat el bosc, arribem a un
coll on comença la zona de pastures. El camí va carenant i després fa un llarg
flanqueig ascendent amb magnífiques vistes. Així arribem al coll Zelatun (864m),
on hi ha una “venta” molt freqüentada pels caçadors ja que fins aquí arriba una
pista cimentada des del poble d’Errezil.
Inici de la pujadaMonte Ernio des del coll ZelatunAl coll es queden en Xavier i l’Àngels i la resta
continuem amunt per un camí en diagonal ascendent que va guanyant alçada i, en
uns 30 minuts, arribem a un petit refugi on hi ha una creu i quatre anelles
metàl·liques. La tradició diu que si passes el cos per entre les anelles
tindràs sort i salut, i així ho fem… per probar que no quedi.
Passem el cos per les anelles màgiques d’ErnioSeguim amunt l’últim tram de pujada fins al cim, al
qual arribem en pocs minuts. Al capdamunt de l’Ernio (1078m) és ple de creus i
la més alta de totes, amb la força del vent, es mou una mica. La vista des
d’aquí dalt és bestial, dominant totes les valls fins a la costa cantàbrica.
Fem moltes fotos i divertits selfies.
Arribant al cim de l’ErnioFotogrupVistes des del cimDesfem el camí de pujada fins a la “venta”, on
prenem uns “pinchos de chistorra” amb sidra i cervesa, però jo, que anava amb
un got a la mà, ensopego amb una fusta del terra i faig un aterratge d’allò més
aparatós. Per sort no m`he fet massa mal, només un morat a la cuixa. Es veu que
a mi no m’ha fet l’efecte el passar per l’anella… però això sí, el got no s’ha
trencat! Abans de tornar a la casa d’Asteasu encara tenim temps de visitar
l’espai natural de Pagoeta, un bonic jardí botànic amb diverses espècies
d’arbres i flors.
Jardí botànic de PagoetaL’endemà dijous ens reunim a la cuina per esmorzar i
a les 8.30 sortim per trobar-nos amb la resta del grup i dirigir-nos tots
plegats a Oiartzun, a l’aparcament de les mines d’Arditurri on tenim feta una
reserva per una visita guiada.
Centre d’interpretació de les mines d’ArditurriLa visita comença amb un audiovisual on ens donen
tot tipus d’explicacions de les mines i de la seva història, que resulta que ja
van ser explotades pels romans i potser molt abans i tot. Les mines van estar
actives fins al segle passat i l’any 2008 van ser obertes al públic sempre amb
visita guiada de 45 minuts.
Entrem a la minaEn acabar l’audiovisual entrem per una de les
galeries, equipats amb casc i frontal, que penetra horitzontalment un bon tram
mentre el guia ens explica quins minerals s’hi extreien (ferro, plom, coure i
també plata) i de com es treballava a la mina en època dels romans, on tot es
feia manual, de la posterior introducció de la dinamita i dels moderns martells
hidropneumàtics.
Dins de la minaEscoltant les explicacions del guiaEn sortir fem un tomb pels voltants de la mina on
admirem la famosa escultura d’Imanol Marrodan Plenitud y Vacio: Centro. A través d’ella es pot veure Donosti i el
mar, per un costat, i les Peñas de Aia per l’altre. Avui fa una calor que no és
normal per aquesta època i en aquestes contrades, ja que pel matí el termòmetre
marcava 30ºC! Dinem al mateix aparcament i anem al...
