L'Ermità del Balinyó, escalada de contrastos. 700m. 6b
Tossal de Balinyó 1.211 m.L'Ermità de Balinyó és una via que fa temps tenia a la llista, tanmateix el seu llarg recorregut: 700 metres d'escalada, fèien que costés trobar el dia per anar-hi; aquest dissabte 9 de juny ens decidim amb el Toni! el mes de juny no acostuma a ser el mes adeqüat per enfilar-se per aquí, ja sabem que és escalada d'hivern anticiclònic...però enguany el temps va trastocat. Això sí, avui cal fer de Guardiola, ens llevem ben d'hora si!!! esmorzar a peu de cotxe, termo de cafè ! i cap a la paret. Detall d'on cmença la via.Em preocupava trobar la manera d'arribar a peu de via, a la xarxa hi ha poca informació. Una bona referència és el blog de Rèmi Thivel ( http://www.thivel-remi.com/wa_files/balinyo%20gleizes.pdf) on explica com arribar-hi i detalls de la via oberta per els francesos Guillaume et Dominique Gleizes ( 01/2011) en homenatge a Marcel Millet, l'Ermità del Balinyó. Ells recomanen pujar pel Mas Balinyó, que errònianent anomenen com Mas de Sant Pere. Nosaltres analitzant les possibilitats i llegint d'altres companys que han Piulat, pocs, Els Visas i El Mon de la Ferrata i l'Escalada, decidim fer l'aproximació pel mateix lloc de les vies de la mal anomenada Narieda Sud. Aparquem a l'eixamplament de la carretera que puja a Canelles, des d'on s'albira tot el massís. D'allà baixem per un camí a buscar el mas enrunat Cal Roqueta, però abans ens caldrà travessar el riu de Canelles que enguany fa honor al seu nom. El riu de Canelles s'ha fet gran !!Primera sorpresa, com travessem el riu? aquest baixa alegre i amb força cabal...el Toni s'empesca una passera amb un gros roc, jo opto per fer un salt des de l'estretament...sortósament cap dels dos va sucar! Arribem fins la casa abandonada, la sobrepassem seguint la pista fins que aquesta s'allunya del nostre objectiu, decidint tirar recta amunt camp a travers per on es veu mes net de vegetacó, sempre amb la vista dirigida als visibles esperons que es desprenen al fons de la muntanya, a l'esquerra. Mes o menys anem fent be menys al tram final que ens hem enlairat massa i per arribar haurem de fer filigranes per sobre els arbustos. Baixem fins Cal Roqueta i remuntem pel vessant de mes a l'esquerra, al fons Mas Balinyó i la Roca del CastellarPeu de via, a sobre la petita balma hi ha el primer bolt.Una vegada localitzat l'esperó on comença la via, el de mes a l'esquerra, en resseguim la seva base fins trobar una petita explanada d'alzines i un mur on a uns cinc metres veïem un bolt, ja hi som ! Comencem a escalar a les vuit i deu, bona hora, encara no fa calor, tot i que hem arribat ben suats per la pujada.Començo: roca sabonosa i poc agraïda que va millorant. De placa passem a diedre, un diedre vertical que es deixa fer prou be, amb algun tram a vigilar per la sorra i vegetació. Al capdamunt una zona fina t'ho fa mirar, superat això agafem un esperó més agraït on cal navegar per trobar el millor camí fins a la còmoda reunió. Primera reunió.A l'esperó final després de fer els diedres de la primera tirada.Per sort aquesta tirada és prou recta i la corda no frega massa malgrat els seixanta metres que fa ! Només arribar el Toni ja el tinc agafat per que continuï, anem per feina ja que tenim por de la calor. La segona tirada surt ascendent a la dreta per flanquejar a buscar un desplom, aquest és de passos curiosos, no evidents. Ja dalt la placa cal continuar recta amunt cap a la vegetació tot i que semblaria que la via anés a la dreta. Ressalt que posa el pebre a la segona tirada i estudiant per on continua.La tercera tirada comença suau i es va redreçant, va a buscar un mur vertical d'aspecte trencat on trobarem passos atlètics i de posicionar-se be; molt ben assegurada, aquí caldrà gestionar be el xapatge de cordes per evitar el fregament. La quarta tirada és una grimpada de ressalts fins a trobar el ràpel. Recuperant la cinquena tirada, després de rapelar.Rapelem fins un replà entre vegetació, d'allà cal baixar una canal per trobar el peu de la paret,...
