Via caballé a biaizpe (darrera escalada a nafarroa)
DIJOUS,
13 DE JULIOL
Avui
serà el nostre darrer dia a terres de Nafarroa i tenim encara moltes
escoles per poder visitar, però cal escollir-ne una. Tot i que
encara estem cansats d' ahir li proposo al Lluis anar a coneixer una
escola “potent” tot i que la via que m'agradaria fer no podrem
per estar sota restriccions per nidificació. La meva proposta ,
visitar Biaizpe i mes concretament la Hermana Mayor, hi ha una via a
la cara Est molt valorada per interessant la “Patxi Barrio” però
creiem que es un xic massa forta per a una primera visita al sector i
ens
decantem per una de les clàssiques, la via “ Caballé”
Com
totes les escoles que hem visitat, aquesta la tenim a quinze minuts
de cotxe i amb una aproximació curta, uns deu minuts, a més ara han
construït un pont de fusta per creuar el riu i t'estalvies mullar-te
els peus, tot un luxe.
Com
que la zona de Dos Hermanas esta explicada al llibre d' Escalada en
Navarra amb tot luxe d'indicacions, no ens costa gaire trobar la
torre elèctrica que hi ha al costat.
Tot
i axó encara fem una marrada i pugem fins el peu de la via
“Eurostias” on veiem una pedra amb el nom que en fa desdir i anar
a cercar el nostre objectiu.
Ara
si !!!, hem trobat la pedra amb el nom correcte i podem començar
l'escalada.
La
primera tirada es suau per entrar en matèria i poder fer-nos una idea
de com anirà la cosa, tres parabolts i un pitó per cinquanta cinc
metres,je, je, a més en el darrer parabolt hem trobat un de petat
(antiga reunió) i creiem que havien passat els “talibans” però
no!! resulta que han fet la reunió uns metres per sobre i més
còmoda,.... ufff!!!.
Recuperats
del primer ensurt seguim pujant i la segona tirada és un xic més
forta que la primera però res que desentoni, trobarem dos parabolts
i possibilitats de protegir al gust.
La
tercera ja ens ensenya les dents, ....... i son ben afilades !!!. És
una tirada curta però difícil de llegir. Surt en diagonal ascendent
a l'esquerra a cercar un sostre i en una rapissa trobem un parabolt a
l'altura dels peus i una placa llisa sense res ... ?? per sobre una
fissura evident i un pitó doblegat i res més, be uns cinc metres a
l'esquerra un parabolt solitari com el primer. Desprès de molt mirar
decidim provar-ho pel pitó, i baixar un xic a la placa llisa on
amagat com un pirata hem trobat un nou pitó que ens protegeix el
flanqueig fins el parabolt, (al primer parabolt ni acostar-nos).
Arribats al parabolt n'hem trobat un segon amagat a la placa i quasi
arribant a la reunió. Ha costat treure-li l'entrellat a la tiradeta
!!!.
La
quarta tirada ja no afluixa i segueix ensenyant les dents, una
fissura /diedre molt vertical de quaranta metres protegida per tres
pitons i tres parabolts, es molt mantinguda.
La
cinquena tirada comença amb una petita bavaresa protegida per un
parabolt per continuar per una sèrie de plaques llises i
d'adherència. La tirada esta protegida per quatre parabolts i un
pitó.
La
tirada sis és un descans abans de la turmenta, primer entra cap
l'esquerra per una tartera per salvar uns arbres i desprès per unes
grades fàcils fins arribar sota d'un mur on fem reunió.
Aquí tenim dues opcions a la dreta la via “Patxi Berrio” o la nostre
que va per un diedre a l'esquerra del esperó. La “Patxi” no se
com és, però la nostre és molt dura i difícil de encadenar, un
diedre lleugerament desplomat protegit per un parabolt però situat
una vegada superades les dificultats, l'hem protegit amb flotants
grans, per sobre un tram de plaques per acabar amb dos trams
desplomats i protegits per un parabolt quasi al final, una tirada
mantinguda per acabar de castigar els braços.
Ara
estem al final de l'aresta, cal seguir la cresta amb poca dificultat
fins arribar al ràpel, ens costarà dues tirades de 30 metres i podem
assegurar-nos en les instal·lacions que anem trobant de les
vies de la cara est.
Un
ràpel de quinze metres ens deixa en una petita bretxa i cal remuntar
per l'altre vessant amb una tirada de trenta metres fins un arbre on
fer reunió....
