escalada a le marche, italia
Volíem fugir del mal temps a Arco di Trento i no teníem gaire clar on anar a parar. Per una casualitat d’aquestes que passen, un amic italià ens havia parlat de la regió de Le Marche, afirmant que s’hi podien trobar alguns sectors i parets interessants. En principi no entrava dins els nostres plan anar-hi, però la meteo per allí es mostrava més amable, i a més a més, sempre ens ha agradat treure el nas a racons nous... Doncs vinga, ja tenim un destí on descobrir sectors, parets i paisatges desconeguts per nosaltres Le Marche o las Marcas és una regió bastant desconeguda en el centre-est d’Itàlia, però que gaudeix d’un variat territori de muntanyes, costa i poblets històrics. Una de les ciutats principals és Ancona a la costa del mar Adriàtic i punt de partida de ferris que van cap a Grècia. Afegeixo una foto de tot el recorregut del viatge que vam fer el setembre-octubre del 2020 i així queda més o menys clar on ubicar la regió que ara us presento. Una mica de informació pràctica: La guia de escalada: “Calcare di Marca“ de Marco Nardi. Editorial Versante Sud. Aquesta editorial ha publiact moltíssimes guies, però cada vegada ens agrada menys, en aquesta hi vam trobar uns quants errors i els dibuixos són molt simples. Però bé, és la única que hi ha. La majoria de sectors són esportius, i també alguna paret amb vies llargues però la via llarga no és el més destacable de regió. Hi ha un bon repertori de zones, i vam trobar de tot, algunes ens van semblar molt bones i algunes no ens van agradar gens. En general són sectors petits, però alguns tenen vies tan bones que no ens va importar repetir. Per dormir amb la furgoneta hi ha una àrea d’Autocaravanes a Piobbico. Però amb una mica de imaginació sempre podem trobar algun raconet bucòlic i solitari per fer nit. Com per exemple aquest, trobar llocs així ja depèn de les ganes que cadascí tingui de descobrir i buscar. A on menjar o restaurants no us en puc recomanar, a la furgo s´hi menja molt bé! Els dies que no s’escala es pot visitar : Urbino un poble medieval enmurallat. Amb edificis de totxo d'arenisca local, actualment universitari on hi trobaremb molta vida juvenil i una arquitectura amb molta història. A banda de tot això també hi trobarem serveis com supermercats, allotjaments , tallers..Vistes de la regió des d'Urbino Urbania i Piobbico dos pobles més petits medievals on també val la pena fer-hi una passejada pels seus carrers. PiobbicoPiobbico Urbania Com a curiositat, a prop del sector Sulfuria hi trobarem el Tiempeto del Valadier, un petit monestir construït dins d'una cova on val la pena apropar-s'hi. En un dels costats de la cova hi ha unes vies de desplom que tenen bona pinta, però el lloc i la concurrència de visitants no convida passar un dia d'escalada. Els murs al costat de l'ermita es veien ben bons I pels amants del ciclisme, vam parar a Cesenatico, població natal Pantani. On vam visitar el museu dedicat a aquest legendari ciclista, un museu senzill però interessant i amb moltes històries. I, per finalitzar la jornada vam passejar pels carrers, canals i la costa d’aquest poble i ens va semblar que preciós i amb un ambient molt tranquil. I aquí van els sectors d’escalada: Carbonaia:Ens va semblar el millor. Es tracta d’un barranc amb diferents parets, els sectors principals són una muralla amb plaques verticals i el segueix una cova amb vies de “xorreres” i un bon desplom, un bon sector entre 6c y vuitenes variades.. Alla vam conèixer els escaladors locals i...
