Aresta de l'anna o un rostoll agraït
A la revista Vèrtex núm. 280 surt una ressenya d'una via de grau accessible i agraït a la Conca de Barberà a prop de Santa Coloma de Queralt que és una contrada que desconec; sols per aquest motiu ja justifica una excursió. Una excursió amb una panoràmica excepcional des d'on albirem al mateix temps el Mediterrani i l'Aneto ben nevat. Montserrat, la serralada litoral i un bon reguitzell de cims pirinencs que no us penso dir doncs espero que vosaltres els aneu descobrint...La valoració de la via està perfectament definida amb el terme Rostoll agraït. Terreny d'aventura amb uns aperturistes que s'han currat la via però una pedra que dona poca confiança. Sort tenim que el grau és moderat que si no aquí hi deixeu les dents. Davant el perill de la roca trencada només hi ha la solució de posar ferralla per assegurar aquell còdol inestable. No és una via per repetir però si aneu amb el posat d'aventurers potser us pot arribar a agradar. Clar quantes més cordades anem passant segur que la sensació d'inseguretat anirà desapareguem encara que sempre ens quedarà les llargues caminates buscant els murs més escalables doncs és una via que s'escala a trams cercant els murs més interessants.Descripció de la via:1a tirada (IV - IV+ - 25 metres - 7 parabolts i un arbre innecessari): Estan a peu de via ja veiem tres parabolts propers i això ens dona confiança. Pugem per una placa netejada. En arribar al parabolt quart veiem que és totalment necessari arribar-hi doncs hem d'anar per la dreta per un replà caminant. Crec que el parabolt el van posar doncs volíen que anessim per dalt però es van trobar que la llastra on ens hem d'agafar "canta". Potser podríen traure la xapa. Arribem a un arbre, en una arrel hi ha un cordino però és millor un parabolt que hi ha a la dreta que costa de veure i que està abans de pujar-nos a l'arbre. Ara ens toca un petit muret amb tres parabolts més que ens exigeix escalar finament. Aquí la roca es molt bona. Crec que a més grau la roca millora però en els trams tombats la roca pot ser trencadissa.Flanqueig segon llargFem la reunió al costat del segon arbre que veiem des de l'inici. És una mica incòmoda, potser es podria haver posat un metre més amunt. Es perdia contacte visual del company però era més agradable. Aquest és el tram més íntegre de tota la via.2a tirada (II - 40 metres - dos parabolts i una vaga en uns savina jove): Tirem a la dreta passant per un primer parabolt. Hi ha algun còdol que fa por però un cop superat aquest primer tram anem caminant a quatre grapes. Més amunt tenim una canal amb un pi al mig però la via no puja per aquí sinó que fa un flanqueig a la dreta tot caminant per una feixa però millor no caure. La reunió la fem entre un arbre i un parabolt. Cal un cordino llarg per enllaçar els dos elements.3a tirada (IV - II - 40 metres - 3 parabolts - un arbre amb un cordino): Sortim per un mur amunt. Veiem ja de sortida un parell de parabolts que ens donen confiança en un terreny trencadís. Cal saber sospesar cada una de les preses. Un cop superat els tres parabolts anem caminant. Trobem un arbre on està pensat fer reunió per evitar el fregament de les cordes però es millor continuar caminant fins al proper mur, uns 15 metres més de pateo.4a tirada (III - II - 45 metres - 4 parabolts + 1 parabolt amb una corda): Sortim per la dreta resseguint els parabolts (III+) prou cantalluts. Dalt hi ha una mena de petit extraplom que quan arribem ens adonem que sols és un ressalt de la roca. Un com hem superat els tres primers parabolts ens toca tornar a caminar. Trobem un altre muret amb un parabolt i als 40 metres trobem una corda lligada com una mena de passamà. Després de molt donar-li voltes creiem que és la reunió de la via però nosaltres preferim tirar més amunt fins arribar a un mur i muntem la reunió en un sol parabolt.5a tirada (IV - II - 20 meters - 3 parabolts): Pugem un muret d'uns 5 metres on la roca és expecionalment bona amb un cantó franc i de fiar. Llastima que tot lo bo dura poc. Sortim caminant fins la...
