Els cantinals....... aresta malalts de roca
DIUMENGE,
02 DE JULIOL DE 2023
Je,
je,......... hem arribat a vells gracies al nostre instint de supervivència i a fugir dels “marrons” i avui s'ha demostrat que
seguim amatents a qualsevol signe de perill.
El
nostre objectiu d' avui és la via “ Somni de pedra” a la cara
Sud del Pedraforca, una via potent però assegurada.
Som
quatre, o sigui que podrem fer dues cordades.
Hem
quedat a les 7, 30 a la benzinera de Manresa i marxem directes al
nostre pàrquing sobre les canteres de Saldes, per sort , no
trobem la barrera i la pista esta en bastant bon estat per tant pugem
fins l'explanada d' on surt el camí de Prat de Reo.
Primer
fer un mos i després la esgotadora pujada fins el peu de la Gran
Diagonal. Uff!!!, aquesta pujada cada vegada em costa més. Per fi a
les onze ja estem a peu de via i comencem l'escalada.
El
temps es més fred del que deia la meteo i un vent massa fred que no
augura res de bo, però res important
Davant
va la cordada Giro /Riba i darrera la Estruch/Solé .
La
primera tirada la trobem molt més entretinguda del que pensava'm, és
una tirada molt tècnica on cal cercar el millor itinerari que no
sempre es evident, a més algunes assegurances estan amagades sota
d'herba i costa de veure, també cal complementar les assegurances
amb flotants total que a la reunió i mentre el Josep esta fent la
segona tirada, (més difícil que la primera), no ho veiem gens clar
i el Xacó i jo decidim deixar-ho per a una millor oportunitat . Els
companys decideixen continuar i el “palomo” els agafarà a mitja
via.
Nosaltres
baixem i a peu de via decidim que podem fer, finalment decidim baixar
fins el cotxe i anar a la carena dels Cantinals per fer l'aresta.
En
aquesta aresta tinc un record dolent i no tenia intenció de
tornar-hi desprès que un company va caure i va necessitar un rescat
per part dels bombers ara fa uns anys, però el temps tot ho cura i
ves per on avui hi torno encara que com a objectiu de consolació.
L'altre
vegada vaig fer la primera tirada de primer i és l'única que conec
per tant li cedeixo els honors al Enric que la faci ell.
La
via no te cap mena de compromís, cal seguir tota la carena pujant i
baixant petites agulles i fent les reunions on bonament ens sembli.
Els
trams d'escalada estan assegurats i tan sols hem posat un camalot a
la setena tirada sense que sigui imprescindible.
Es
una via divertida per fer i ben trobada, llàstima que les agulles
siguin petites i queden amagades entre la boscúria.
Acabada
l'aresta tornem al cotxe on encara tindrem una estona per descansar
mentre esperen als companys.
J.
ESTRUCH
DADES DE
LA VIA
NOM............................................
Aresta Malalts de roca
APERTURISTES.........................
J. Baraldes i A. Alarcon
COMPANYS
DE CORDA ........... Enric Solé
MATERIAL..................................
10 cintes, estrep, (semafor aliens precindible)
DIFICULTAT.................................
V/Ae
