Les dues clàssiques
Bastiments (2.881m) i Prat de Bacivers ( 2.845m) Vallter, Ulldeter.Puignal (2.913m) Er, La Cerdanya. Novembre. Cim del Bastiments. Dos pams de neu fresca. Els esquís nous senyalant al nord i una pala que comença a ser devorada tant pel sol com per la munió d'atlètics esquiadors a qui el cronòmetre no els deixa perdre ni un segon.Jo em sento peix, amb els nervis propis de la primera vegada. Sort que avui la muntanya és plena d'experts que ja ens han ensenyat com clavar canto per no patinar o com funciona la nostra pròpia dva. Suposo que, sense malletes, semblem novells.La pala fa tots els honors al seu nom i la primera de la temporada és amb la neu als genolls. En aquell moment no sabíem quan tornaria a nevar als Pirineus, si ho arribem a saber tornem a pujar només per baixar pel mateix lloc... Però com que la temporada se les prometia, decidim continuar l'excursió fins al cim veí, double check.La segona de la temporada ja és més desèrtica. Fa dies que no neva i anem a buscar la nord del costat. Pujada agònica sobre neu dura com un mirall i els conseqüents espectacles en una muntanya com aquesta; gent rodolant cap avall, malletes volant amunt, esquís perduts com projectils avall i jo a cop de ganiveta, poc a poc, cap amunt a recuperar el company al cim. Al cim del Puigmal, l'altra vegada, no hi vaig ser més de dos minuts del vent que feia. Avui, els ràpids dos minuts són per la gentada que ha escollit fer cim alhora.I amb els dos cims de vaques més clàssics d'aquest costat dels Pirineus tatxats ens en anem a gaudir dels Alps abans de fer un llarg repòs espiritual, que fins a finals de gener no tornarà a nevar.
