Matinal montserratina, dues vessants d'una mateixa agulla
DISSABTE,
27 DE MAIG DE 2023
Aquesta
setmana hem quedat amb el Ramon per sortir, però l'objectiu que
teniem esta molt de moda ara i segur que trobem més cordades amb les
mateixes intencions que nosaltres, per tant decidim posposar-ho per
un altre dia i quedar-nos per “Ca la Montse”.
A
les nou quedem per esmorzar a ca l' Anna i pensar una matinal.mentre
fem un bon esmorzar.
Finalment
ens decantem per anar a Agulles i fer una de les propostes que hem
preparat, anirem a la zona interior d' Agulles i més concretament a
l'agulla Manolito Garcia o Cota 94.
El
nostre objectiu, la via “ Master & Comander” dels germans
Masó, una via sense gaire compromís i que segueix un amagat esperó
que uneix varies agulles.
Després
d' esmorzar som tres, l' Eduard també s'apunta.
L'aproximació
la fem fins el refugi d'agulles i seguim per la canal de l' Ou de
Colom fins arribar sota el seu contrafort, just superat aquest i quan
la canal comença a posar-se més costeruda, trobarem la nostra via a
la dreta.
La
primea tirada es dreta i un xic relliscosa per la poca insolació de
la canal, però superats els primers metres la roca millora i es
deixa fer bé. Trobarem un pitó i dos parabolts en els vint-i-cinc
metres de la tirada.
La
segona tirada és més llarga, amb un primer tram més vertical i
protegit amb tres parabolts i un pitó que costa de veure perquè
esta mimetitzat amb la roca. La resta de tirada no esta protegida
però va perdent verticalitat progressivament fins arribar a un arbre
on farem la reunió, (no hi ha res).
La
tercera tirada surt a l'esquerra de la reunió per anar a cercar
l'aresta, pasarém per un petit gendarme que enumenen “el grumet”
i segueix per l'aresta fins a un coll que trobarem a l'altre costat
de l'agulla. El tram més compromes de la tirada es la baixada del
cim de l'agulla fins el coll però hi ha un petit matoll amb dues
bagues i un mosquetó que permeten fer el descens amb la seguretat de
la corda per dalt.
La
quarta tirada ja ens porta a l'agulla “ Manolito Garcia”, uns
primers metres verticals assegurats amb un parabolt fins a situar-nos
sota un desplom i flanquejar aquest per sota en direcció a
l'esquerra, aquí trobarem un pitó, i continuarem fins una canal que
ens portarà a la reunió, sota el cim de l'agulla.
La
cinquena tirada te uns primers metres verticals i després caminant
fins el cim, nosaltres hem fet reunió a l'altre vessant on trobarem
la instal·lació del rapel.
Un
petit rapel de vint metres ens deixa al coll per on passa el cami que
baixa fins el Coll d'Agulles..
Ja
hem fet la nostra escaladeta, però és aviat per tornar i decidim
fer una segona via. Baixem per la vessant Est i anem a cercar alguna
de les vies que superen aquesta paret.
Ens
decantem per fer la via “Iroquesos” que comença al vell mig de
la paret, darrera d'un pi gegantí.
Aquesta
via és més picantona que l'anterior, ja comença amb uns passatges
d'artificial que podem fer en A0, la roca esta coberta de molsa i
rellisca molt, però per sobre de la segona assegurança la roca
millora, la via esta ben assegurada i permet apurar la dificutat que
poc a poc va perdent verticalitat fins arribar a la reunió que
trobarem despres de creuar una canal humida. A la tirada trobarem set
parabolts en el tram inicial i més vertical i un doble burí en el
trajecte més fàcil fins la reunió.
La
segona surt just recte per sobre de la reunió, sempre a l'esquerra
de la canal humida, els primers metres son potents fins un petit
llavi on ens ha calgut fer A0 després sempre amb la mateixa tònica de bona roca i bon equipament anirem pujant fins la reunió.
Aquesta
reunió esta equipada amb anella, però dubtem si baixar o acabar la
via fins dalt.
Escollim
la segona opció, uns metres ajaguts ens porten a la darrera reunió
que hem fet de la via anterior i que aprofitem per assegurar-nos i
continuem fins la instal·lació de rapel.
Un
nou rapel i ja som al terra.
Ara
si que ja en tenim prou, per baixar per un lloc diferent decidim
fer-ho per la Canal Ample fins el refugi i despres...
