Ruta de les ermites de Montserrat
13.04.19 La muntanya de Montserrat ha estat des de temps molt antics un recer per a la vida eremítica, desenvolupada inicialment a la part baixa i mitjana de la muntanya. A partir de la fundació, l'any 1035, del monestir de Montserrat per l'abat Oliba (al lloc on ja hi havia l’antiga ermita de Santa Maria), es començaren a bastir ermites a les parts altes.El torrent de la Vallmala o de Santa Maria separava aquestes ermites en dos grups principals designats amb el nom de Tebes i Tebaida, en referència a les terres d'Egipte, plenes d'anacoretes en els primers segles del cristianisme. Tebes aplegava les ermites de Sant Jaume, Santa Caterina, Sant Joan, Sant Onofre i Santa Magdalena. Tebaida agrupava les de Sant Dimes, la Santa Creu, la Trinitat, Sant Benet, Sant Salvador, Sant Antoni i Santa Anna. En una tercera regió, anomenada Tàbor, es trobava la de Sant Jeroni, la més alta de totes, prop del cim, de la qual ja no queda rastre; en el seu lloc hi va haver després un restaurant, també enderrocat. Cal no confondre aquestes històriques ermites amb les actuals capelles de Sant Jeroni, Sant Joan i Sant Miquel, bastides al darrer terç del segle XIX.Regió de Sant Salvador, amb les restes de l'ermitadel mateix nom i l'ermita-refugi de Sant BenetEn l'època del seu màxim esplendor (segles XVI-XVIII), aquestes ermites disposaven de dormitori, sala de treball i estudi, oratori, cuina, menjador i altres dependències secundàries, i a fora, un petit hort i tot un sistema de canaletes i cisternes, sovint excavades a la roca, per recollir l'aigua de la pluja.La nostra ruta pels emplaçaments de les antigues ermites de Montserrat és un bonic (i un xic dur) itinerari d’uns 14 Km de recorregut i 800 m de desnivell, per les regions de Santa Magdalena (Tebes) i Sant Salvador (Tebaida), tot deixant de banda (l’itinerari ja és prou llarg) el sector de Sant Jeroni (Tàbor), doncs com hem dit ja no queden vestigis de l’antiga ermita. Havent deixat els cotxes a l’aparcament del monestir de Montserrat (cal arribar ben d’hora per trobar un bon lloc), comencem l'excursió a la plaça de la Creu (720 m), on girem a l’esquerra per enfilar el camí cimentat que mena al pla de Sant Miquel. Anem pujant suaument, i als 15 min. arribem a la capella de Sant Miquel (830 m), a la dreta del camí i al costat d’una creu de terme. Refeta diverses vegades, l’actual edificació data de 1870; tanmateix, la llegenda la remunta fins al s. III, quan en aquest lloc fou enderrocat un suposat temple romá dedicat a Venus. Aquesta capella es troba ara envoltada per un porxo, que no sempre ha tingut.Capella de Sant MiquelContinuem pel camí, passem pel costat de la bassa de Sant Miquel i no triguem en arribar a una cruïlla, al pla de Sant Miquel (857 m); deixem el camí vell de Collbató o de les Bateries, que continua recte, i girem a la dreta pel camí de les Ermites, cimentat, per on anem pujant, amb algunes llaçades, a través de la Serra Llarga.Inici del camí de les ermitesAl capdamunt de la pujada ja veiem a sota nostre el Pla de les Taràntules; abans, però, ens desviem uns metres a la dreta per situar-nos en un esperó amb una magnífica vista sobre les roques de Sant Salvador, la Mòmia i la Prenyada, així com bona part de les ermites de Tebaida.Vistes a la regió de Sant Salvador o TebaidaRetornem al camí per baixar uns metres fins al pla de les Taràntules (971 m), on hi ha l’estació superior del Funicular de Sant Joan i on s’acaba el ciment. Continuem a l’esquerra per pista de terra en direcció a Sant Joan.Ens dirigim cap a la Gorra MarineraEns apropem als contraforts de la Gorra Marinera o roca de Sant Jaume, i hem d’estar atents per trobar a mà dreta rastres de corriol per on pujarem a l’ermita de Sant Jaume, la primera de la jornada (uns pocs metres més endavant, pel costat d’un plafó informatiu, també podriem agafar un altre corriol que s’hi ajunta poc més amunt).Anem pujant fort per aquest corriol, a tocar de la paret est de la Gorra Marinera. Uns metres més amunt la pujada es redreça...
