La Cogulla del Montsant
24 de març de 2019Espectacular!!! no se m’acudeix cap altre adjectiu per definir el Montsant. S’ha de visitar, s’ha de viure i percebre per entendre l’etimologia del topònim. Un massís emmurallat en bona part del seu perímetre per immensos cingles de roca que s’eleven cap al cel. La mirada es perd hipnotitzada per les seves parets. Els voltors planen en formació sobre el buit de les cingleres per vigilar el seu territori; mil racons d’una pau i un misticisme sublim ens esperen entre els engorjats de l’interior de la Serra Major… Us proposo una visita a alguns d’aquests racons emblemàtics del Montsant, i l’ascensió a dos de les seves puntes cimeres: La Cogulla i el Piló dels Senyalets. Ho farem pujant per un dels nombrosos graus que ens permeten l’accés al massís: el Grau de l’Escletxa, qualificat de dificultat alta pel Parc Natural del Montsant, més per la verticalitat en algun tram que per la dificultat de l’accés, sota el meu criteri.Aproximació: Sortirem des del poble de la Morera de Montsant al que es pot accedir des de Cornudella per la TV-7021.Dificultat: ModeradaDesnivell: Uns 1700 m. acumulats.Durada: Unes 6h 30' comptant parades. 15,5 Km.Itinerari: Deixem el cotxe al pàrquing de la zona alta de la població i prenem el camí que surt en suau pujada, en direcció nord-oest. Al primer trencant a la dreta prenem un sender en direcció oest, senyalitzat cap al Grau de Salfores i la Ferrada del Montsant. La vista ja es perd per la immensa cinglera, que et deixa embadalit, i no pots deixar de mirar. Prenem una bifurcació a l’esquerra, deixant el sender a Salfores, i començant a davallar entre bancalades de pinedes en direcció als conreus. Aviat trobem el Camí del Cartoixans, en una cruïlla on hi ha una bassa per als bombers. Seguim el traçat de la pista, sempre en direcció oest, creuant aviat el barranc del Racó del Vilar, A un revolt de la pista cap a la dreta veiem al front l’imponent racó de la Missa i la Cova Negra. Prenem un sender per la dreta, deixant la pista per anar al fons de la raconada a visitar la Font de Pregona, d’on ja s’abastien d’aigua els cartoixants d’Escaladei des del segle XII.Bassa de bombers al Camí dels CartoixansGrau de SalforesBarranc del Racó del VilarRacó de Missa i Cova NegraFont de PregonaFont de PregonaBassa de la Font de PregonaSortim de la raconada de la font per retrobar el Camí dels Cartoixans i seguir en la mateixa direcció que portavem, deixant també a l’esquerra una pista que baixa fins a la Cartoixa. Arribem al Collet de l’Hort o dels Ortigons del Rius. La pista segueix sempre en direcció oest fins a Cabacés, nosaltres però, prenem el sender senyalitzat que des del collet remunta cap a les cingleres. El sender comença a enfilar-se decidit cap a la base de les parets. La verticalitat comença a fer-se present. Remuntem fins al racó de la Cova Roja, on comença el Grau de l’Escletxa, i als nostres peus el paisatge s’obre com un ventall cap a l’horitzó: en primer terme, les restes del vell mas de Sant Antoni i la Cartoixa d’Escaladei, entre mil turons solcats de vinya.Lo CingleCartoixa d'EscaladeiCollet de l'HortGrau de l'Escletxa i Cova RojaMas de Sant AntoniUn primer tram on grimpem sense dificultats ens deixa a una estreta feixa penjada entre parets que ressegueix els cingles cap a ponent. Aviat ens trobem davant l’Escletxa, senyalitzada amb una gran placa commemorativa. Cal passar per una estreta fisura d’una gran roca per guanyar una empinada canal que puja vertical fins a una feixa superior, ja molt prop de la carena cimera, que també per l’esquerra ens porta fins a la Punta del Boter.1r tram grau EscletxaCova RojaFeixa del grauL'EscletxaL'Escletxa2n tram del grauCanal de l'EscletxaSerra Major des de la Punta del BoterEls voltors, senyors d’aquest cel, ens observen vigilants, passen a tocar del buit del cingle; i cap a llevant se’ns obre al davant tota la Serra Major.Resseguim carenejant, ara cap a llevant i el sender passa a tocar d’una...
