Jugant al laberint de l'herbassar: mossèn tronxo
Al peu del santuari de Queralt hi ha una sèrie de cingles on que els escaladors berguedans han posat la vista i han volgut traure la millor proposta. Mossèn Tronxo busca grimpar entre els matolls de la forma més digna. Aquesta afirmació es molt correcta amb els dos primers llargs doncs el tercer, el constitueix una bella placa (em recorda Canto per soleares a Alòs de Balaguer) que des de baix sembla molt difícil però a mesura que vas pujant van apareixent preses, no saps pas d’on, que et fan la tirada molt agradable. Llàstima que falta una mica de neteja herbòria per tenir una via ben parida.El principal problema és arribar al peu de via que constitueix una gran aventura. Jo, entre pujar i baixar, em se va perdre el casc d’escalada. Era de color vermell. Si algú el troba em faria un gran favor passar-me’l encara que segurament sols el localitzaran els porcs senglars.Descripció de la via:L’inici el marca unes fites petites que hi ha a l’esquerra que ens serviran per veure un pont de roca que hi ha uns metre més amunt a la dreta. I més amunt, un altre de color negre. Ja esteu a peu de via. Ara a fruir.1a tirada (IV+ - 45 metres – 4 ponts de roca, 1 parabolt): el llarg té una certa tendència a anar a la dreta. Els primers metres són prou entretinguts per una placa, però hem d’anar travessant trams terrosos (penseu que havia plogut molt i hi havia fang). Els aperturistes busquen els indrets per on podem pujar per la roca entre la vegetació. 2a tirada (IV+ - III/II – 45 metres – 2 ponts de roca, 2 parabolts i un arbre): Sortim per la dreta a llaçar un primer pont de roca. Més amunt trobem una placa que està protegida per un parabolt (IV+) però un cop superat aquest pas anem caminant per un rostoll obligat on no han pogut trobar algun indret més agradable per pujar. La reunió està a l’inici d’una bella placa.3a tirada (IV+/V – 40 metres – 2 ponts de roca i 2 parabolts): Aquest és el llarg estrella. Ara us toca fruir. Des de baix sembla difícil però ja veureu com la paret us va oferint les preses necessàries per pujar-hi amb tranquil·litat si teniu el grau.El primer parabolt no es veu des de la reunió doncs el tapa un boix. Anem a la dreta i el trobareu i estareu més tranquils. Potser pel meu gust està massa a la dreta doncs arriba a desorientar, ja que sembla que indiqui que hem de pujar per la dreta quan el que hem de fer és pujar al recte per la placa. Del parabolt anem a un matoll de boix i anar pujant amb cura. Es fa de bon protegir amb friends.Retorn:Un cop a la reunió tireu recte amunt entre boixos, seguint un corriol de porc senglar que us durà al camí de la Solana al Santuari de Queralt. Ara a la dreta i pita avall seguint un bell sender que passa per 3 capelles. En 15 minuts torneu a estar al cotxe.Accés:Preneu la carretera que puja al Santuari de Queralt. Als 800 metres trobeu un dipòsit blanc. Aparqueu el cotxe aquí.Aproximació:Al costat de cal Fumanya teniu un cartell que indica el camí de baixada. No és el que heu de seguir de pujada.Seguiu uns metres carretera avall i veureu que surt un altre camí que marxa una mica paral·lel a l’asfalt. És el camí del Serrat de Fullaracs. Busqueu la paret davant vostre, us ajudarà en la propera aventura.13 min. Per la dreta puja el camí de Vinyals. En aquest punt abandonem el nostre camí i anem a la dreta. 16 min. Deixeu el camí i agafeu un corriol que surt a l’esquerra.Davant teniu una tartera per on heu d’anar pujant amb paciència. En els darrers trams haureu de fer el porc senglar fins a arribar al peu de la paret (35 minuts). Dues fites petites i dos ponts de roca us diran que esteu ja al peu de la via.És bo anar amb el track de la via. El punt d’inici de la via és la coordenada 42,10694 N 1,83055E 960 metres.FITXA TÈCNICA:Valoració: Prou interessant malgrat el matollar i la dificultat inicial de la localització. Darrer llarg molt agradable.Dificultat: VDesnivell: 130 metres.Temps d’aproximació: 35 minuts.Temps de descens: 15 minuts.Grau d’exposició: Mig.Via semiequipada...
