Pels camins del comte Arnau, 3
Coll de Jou - Creu de Sant Amand - Saltor - Collet del Vent - Coll de Jou19.10.19 Una nova incursió per les terres llegendàries del comte Arnau, en aquesta ocasió al voltant del puig de Sant Amand o Amanç, mitjançant un itinerari d’uns 10 Km de recorregut i 530 m de desnivell, a través de boscos i prats on hi trobarem una variada policromia de paisatges de tardor. Opcionalment, caldrà afegir després una interessant visita a una de les coves de Ribes, relacionada amb la llegenda del comte Arnau i també amb la goja o fada de Ribes.El punt de partida de la nostra ruta d’avui és el coll de Jou, situat entre la serra de Sant Amand i la muntanya del Taga, i que alhora separa els cursos dels rius Ter i Freser. Per accedir-hi, cal agafar a Ribes de Freser la carretera que mena a Bruguera (5 Km). Un cop en aquesta població, hem de seguir per l’estreta pista cimentada que en 7 Km puja, amb diverses i panoràmiques llaçades, fins al coll de Jou; cal dir que hem d’anar en compte en alguns trams on el paviment s’ha esquerdat i fa un esglaó al bell mig de la pista.Situats al coll de Jou (1637 m), on hi ha un plafó informatiu del Camí de Vidabona amb reflexions i simbologia espiritual, comencem a pujar cap al boscós puig de Sant Amand, amb el Taga a la nostra esquena, per la dreta d’un filat.Iniciem la pujada a Sant AmandEl Taga, a l'altre costat del collHi anem trobant marques vermelles i de seguida deixem el filat per anar-nos decantant cap a la dreta i entrar a un bosc de faigs. Anem travessant aquesta esplèndida fageda per un corriol ben definit.Més amunt, superem un esglaó rocós per un petit grau i poc després assolim la carena al pla de Pena (1760 m), herbat i amb bones vistes cap al sud que s’ampliaran a la creu de Sant Amand.Al pla de PenaAl caire del pla, que constitueix un bon miradorHi consta que en aquest pla hi havia l’antic castell de Pena (esmentat en documents medievals), del qual ja no queda cap rastre visible. Segurament el record d’aquest castell va donar peu per situar aquí dues construccions llegendàries.La primera es tractaria del castell del rei Amand, cabdill dels bagaudes de la vall del Freser. A les acaballes de l’Imperi Romà rebien aquest nom les partides de camperols pobres, esclaus i soldats desertors que s’enfrontaren als gran propietaris i a les autoritats imperials. En aquest cas, hom diu que els visigots del rei Euric, aliats del romans, assaltaren el castell del rei Amand i li donaren mort. Sembla ser que fou enterrat al cim de la muntanya, a l’indret del Pla d’Amand, que més tard derivaria en Sant Amand, malgrat no tenir relació amb cap del diversos sants d’aquest nom. La llegenda continua dient que la seva filla Sigiberta, desitjada per Euric, aconseguí fugir i es va amagar a les coves de Ribes.Així mateix, la tradició situa també aquí el llegendari convent de monges de Sant Amanç, relacionat amb el Comte Arnau. Aquest comte mantenia nombroses relacions amb monges i abadesses. Una primera versió situa aquestes pràctiques al monestir de Sant Joan de les Abadesses, tradició basada en fets històrics, doncs a inicis del s. X la comunitat de monges d’aquest monestir fou acusada de comportament escandalós i d’actuar talment com a “meretrius de Venus”, motiu pel qual fou dissolta l’any 1017.Posteriorment els habitants de Sant Joan es volgueren treure de sobre la mala fama del seu monestir, i derivaren la llegenda cap a un inexistent convent de Sant Amanç, prop del cim d’aquesta muntanya. En tots dos casos, el comte Arnau hi accedia per conductes subterranis: del Forat de Sant Ou a les coves de Ribes, i d’aquí al monestir de Sant Joan o bé a Sant Amanç.Una tercera versió unifica les dues anteriors, tot explicant que les mateixes monges expulsades de Sant Joan foren portades a Sant Amanç, on continuaren els escàndols. La mala fama d’aquestes monges va quedar reflectida en una antiga cançó, d’origen francès:“Les monges de Sant Amanç / totes en finestra estan. / Veuen passar un jove galant: / - Galant,...
