Etiòpia (2ª part) i última al sud.
Mapa Gizi 1:2.000.000El quart dia sortim d’Arba Minch direcció al sud, triguem una mica més de dues hores en arribar al poble de Konso on passarem l'última nit d'aquesta primera part pel sud d'Etiòpia. Entrem a la Vall d’Omo on trobem els Tsemay i els Benna amb els seus animals a la recerca d’aigua. Seguim la carretera direcció a Jinka però uns kilòmetres abans d’arribar a KeyAfer agafem a l’esquerra i deixem la carretera asfaltada amb forats per una pista plena de bonys per tot arreu. Arribem al poble d’Alduba i avui tenim sort perquè és el dia de mercat de bestiar. Els Hamer i altres tribus venen aquí a vendre els seus productes. No coincidim amb cap grup estranger a part de nosaltres, evidentment al ser els únics blancs la nostra presència no passa desapercebuda i sense adonar-nos una nena li agafa la mà a la Irene com si fos la seva mare. Només volia que li compréssim una samarreta i en pocs minuts ja la tenia. Continuem direcció a Turmi però uns kilòmetres abans d’arribar entrem a un poblat on viuen els Hamer, en total són uns 46.500 repartits per la zona sud d’Etiòpia. Són coneguts pels seus pentinats, les dones preparen una barreja d’ocre, aigua i resina i se l’aplican al cabell per després fer una mena de metxes que es diuen “goscha”, quan arribem a aquest poblat només estan les dones, els homes estan fora amb el bestiar i poden trigar alguns dies a tornar.Finalment arribem a Turmi, un poble on encara no ha arribat l’asfalt i tots els carrers són de pols o fang quan plou. Aquí estarem dues nits per poder visitar tota aquesta zona del sud d’Etiòpia, estem a 30 kilòmetres de la frontera amb Kènia i Sudan del Sud.El cinquè dia sortim i agafem la pista, direcció a Kolcho, hem de creuar en un parell d’ocasions l’impressionant riu Omo, finalment després de més de dues hores de dura pista arribem al poblat dels Karo. És una de les tribus amb menys persones, unes 5000 concretament, són pastors i també es dediquen a l’agricultura. Vàrem recórrer tot el poblat i van tenir la sort de coincidir a l’hora que estava el mestre donant classe, només hi havia tres nens a classe i la resta?, o treballant al camp, buscar aigua, etc.A l’acabar la visita tornem a Turmi i després de menjar una mica, agafem uns kilòmetres la carretera cap a Kènia, ens hem assabentat que avui a la tarda hi ha el Jumping of the Bulls Ceremony o el que és el mateix: El Salt del Toro. És el ritual dels joves Hamer i Banna a l’edat adulta, la cosa consisteix a posar els toros de costat a costat formant una fila i els nois despullats han de saltar per damunt dels lloms dels toros. Si cauen, les dones els castiguen amb fuetades, si en canvi ho aconsegueixen, han de tornar a l’inici i fer-ho tres vegades seguides. Les noies joves es situen davant dels toros i supliquen ser fuetejades, com més profundes siguin les cicatrius més gran serà el seu amor per la persona estimada, en fi una sensació una mica desagradable. Aquesta festa dura més de dues hores, a part hem d'afegir el camí d’aproximació i el retorn, quan acabem marxem directes al Lodge.El sisè dia agafem la mateixa carretera direcció a Kènia fins a arribar al poble d'Omorate, pugem a una barca nativa i travessem el riu Omo. Ens endinsem dins del poblat dels Dassenech, uns 48.000 situats principalment entre Omorate i el Llac Turkana, és la tribu més pobre del sud d’Etiòpia, per nosaltres aquesta va ser també la que més ens va impactar per la pobresa vista en aquest poblat, encara que puguin semblar tots igual, quan estàs allà pots apreciar moltes diferències entre uns i altres. Després d’aquesta forta experiència tornem a travessar el riu i desfem el camí fins a Turmi un altre cop, aprofitem l’última passada per aquest polsege poble per comprar aigua i continuem per on van passar fa un parell de dies.Després d’unes hores per pista en bastant mal estat, arribem a la cruïlla en la qual agafem la carretera asfaltada (amb molts forats), passem pel poble de Key Afer i continuem...
