Abierto hasta el atradecer al Serrat de Muntaner oest deu anys després. Montserrat sud. 11-09-2021.
El Frare de baix i el Serrat d'en Muntaner est, avui anem a la cara oposada, la oest. Encara fa força calor amb el que cerquem cares oest on pel matí s'hi pugui escalar a l'ombra...de cop se'ns ocorre que el Serrat de Muntaner oest és una bona opció, doncs hi trobem un reguitzell de vies que ens poden valdre per a una matinal; ara fa força anys que no m'hi acosto i en tinc bons records.Amb el Quique, el Toni i el Josep Maria quedem al Bar Muntanya on fem un bon esmorzar abans d¡emparrar-nos.Aproximació:De Collbató sortim de l'aparcament públic del carrer Muntanya, al costat del Parc de Bombers per girar a l'esquerra seguint el Passeig Ronda, passat el carrer Lloret on la carretera gira a l'esquerra, aparquem; seguim una pista de terra que rodeja una Hípica, anem a l'esquerra al primer trencall, seguim amunt fins entroncar amb el camí de la Vinya nova, el seguim cap a l'esquerra per poca estona després girar a la dreta i enfilar un camí costerut que ens adreça cap el Serrat d'en Muntaner, ja visible, arribem a una petita plaça on abans s'aparcava quan encara es deixava pujar en cotxe. Ara continuem per un corriol estret que va a passar pel peu del Faraó de Baix i Serrat. Hem d'anar fins la base del Faraó que revoltem i ja entrem a la cara oest, la nostra via és al final de tot gairebé, tan sols la Pako Crestas és més lluny.Els anys no perdonen i aquí la mostra, una esllavissada ha canviat l'inici de la primera tirada.El peu de via no costa de trobar, una esllavissada ha deixat una marca blanquinosa molt visible; per sobre una placa vertical on si ens hi fixem trobarem les primeres assegurances.Quan l'havia fet anteriorment la llastra que ja no hi és ajudava a grimpar fins la placa fent l'entrada mes pel mig que actualment que s'ha de fer per l'esquerra.Una entrada que tot i ser dura sempre m'havia sortit, enguany l'he trobat mes difícil i m'ha obligat a tibar de cinta per situar-me a la placa, les vies canvien i nosaltres també...La primera reunió i el Josep Maria sortint del tram vertical.Una vegada situat al monolític mur, l'escalada no afluixa i cal anar cercant les millors rugositats per progressar, ara la roca és més adherent.A mitja tirada ens hem d'enfilar a un llavi, aquí hi torna a haver un passet, una vegada superat arribem a la reunió per terreny ajagut. Començant la segona tiradaLa segona tirada surt per la dreta de la còmoda reunió a buscar un diedre curt i d'aspecte trencat; es supera prou be, la roca hi és ben sanejada. Continuem flanquejant a la dreta per una mena de canal-diedre anant a buscar un ressalt vertical, pas clau de la via.Ens anem enfilant mig en diedre i xapem el primer bolt, aleshores cal buscar unes petites però cantelludes preses que ens ajuden a aixecar-nos i col.locar-nos a la placa. Una vegada assolida l'escalada esdevé tècnica i mantinguda amb aire fins la propera assegurança. No afluixa fins la reunió, tirada que et deixa ben satisfet.Acabant de superar el tram clau, 6a, i entrant a reunió.Segona reunió des del cim del Serrat.La tercera tirada és de tràmit i moltes cordades la negligeixen rapelant des d'aquí, però nosaltres som uns clàssics i continuem amunt: grimpada senzilla fins als peus d'un muret ; el superem amb passos prou interessants i que per mí justifiquen fer aquest tram. De la reunió continuo fins dalt el Serrat on tenim magnífiques vistes de la Pastereta, Pollegons i Palleta.Desgrimpo fins la reunió i recupero el company.Baixem amb dos ràpels, un fins la primera reunió on cal vigilar de no decantar-se massa a la dreta ( mirant la paret) cal anar a l'esquerra, i de la primera reunió al terra. Si no voleu patir per les possibles enganxades de corda, també es pot fer en tres ràpels.Tercera reunió i al tram interessant de la tercera tirada.Baixem en dos ràpels, de R3 a R1 i...
