La tardor de nebjeperura
DIJOUS, 17 DE SETEMBRE Tenia aquesta via a la llista de pendents des de l’any 2013 . Aleshores amb el company VISA varem anar-hi però a la segona tirada ens equivocarem i varem sortir pel “díedre primavera”. Des aleshores he fet varis intents per tornar-hi poder acabar la part de dalt, però quasi tots els companys ja la tenien tatxada i amb poques ganes de tornar-hi (per què serà?) …Per això amb la proposta del Josep de repetir-la no vaig dubtar-ho tot i els cants de sirenes que venien d’altres propostes. Aquesta vegada hem quedat a Ripoll a les 8,15 del mati, i com sempre hem estat puntuals, més aviat massa perquè el Josep fa estona que espera. Fem un café i directes a “ Fontalba”. El Josep prefereix baixar des de dalt que no pas fer l’aproximació per baix, jo ja pateixo per la tornada, uufff !!!. Tots dos coneixem l’aproximació i anem directes al peu de via sense problemes. Cal dir que a la paret estem sols. La primera tirada, molt entretinguda i un fart de posar “flotants”, hi ha sis assegurances fixes a la tirada, però n’he posat un munt més de flotants, (no recordava que fos tant obligada) La segona tirada, també comença forta i obligada per entrar en un sistema de sostres i díedres, aquí es on ens varem perdre la primera vegada, però com que el Josep fa poc que la ha fet , no tenim cap problema en trobar el camí correcte. ( no m’estranya que erréssim l’altre vegada la sortida del díedre cap a la dreta no es gens evident i si que es veu mes lògic seguir la línea dels díedres.). A partir d’aquí ja es itinerari nou per mi i la següent tirada em toca a mi.Els primers metres verticals però amb bona pressa fins arribar sota un díedre amb una fissura que el ressegueix, es difícil de protegir i molt vertical, acabat el díedre cal sortir a l’esquerra per anar a creuar sota un sostre on hi ha un pas molt atlètic en placa,(he posat un pedal, la meva elasticitat ja no es el que era). Desprès amb passatges molt aeris cal entrar en un díedre on hi ha un passatge molt difícil i exposat per arribar a un parabolt. Superat aquest cal remuntar una placa amb molta molsa fins la reunió sota un sostre (no confondre amb un parabolt amb anella que trobarem abans i que correspon a una via veïna). La tirada següent és la tirada mes fotografiada de la via, amb la superació del sostre. Es un passatge difícil però no tant si coneixes on hi ha la presa clau, el que si es segur es estètic. La tirada es curta, un 25 metres. Aquí hem tocaria sortir a mi, però avui estreno peus de gat i m’estan matant i li demano al Josep que faci els honors. La tirada es molt bonica , comença amb un flanqueig a la dreta per desprès enfilar-se recte amunt i anar a cercar un esperó molt vertical que es on acaba la via, llàstima que gran part del recorregut esta cobert de molsa i no dona seguretat, però la tirada es potent i cal tenir reserva las braços per superar-la perquè tot i la bona presa que hi ha la tirada desploma molt. Aquí s’acaba la via, però nosaltres encara hem fet uns trenta metres més encordats, fins un replà per evitar relliscadesAra cal pujar fins el cotxe, que és una matada, però amb paciència s’arriba !!. I directes al bar Gusi per fer una merescuda cervesa.J. ESTRUCH
