Montgrony, Coll Roig, via Tardor Calenta
6.05.21 Amb el desconfinament arriba el retorn a les muralles, i per començar anem al Coll Roig, un sector situat darrera el santuari del Montgrony, i que en Pau havia descobert un parell de dies abans, quan juntament amb en Ramon havia fet la via Malalts de Roca. Totes les vies d’aquest sector estan situades al vessant sud de la Covil, el cim més oriental de la carena formada pel Costa Pubilla i el Pedra Picada, la qual separa les valls del Merdàs i del Rigat. Una part del sector de Coll Roig ambel recorregut de la via Tardor CalentaLa intenció del Pau és fer la via Tardor Calenta, una de les que estan situades a la part central del sector i que són més curtes i “assequibles”. A mi em sembla bé, ja que després de fer la via Somni de Primavera és lògic que ara vingui la tardor... També m’assabento que tot aquest sector ha estat netejat i equipat per en Santi Sanz i col·laboradors, fins i tot els camins d’aproximació i de retorn... una feinada digna d’elogi! Ressenya de la via Tardor CalentaAixí que ben aviat fem cap a Ripoll i Campdevànol des d’on prenem la carretera cap a Berga. Uns quilòmetres després de Gombrèn, ens desviem cap a Castellar de n’Hug. Passem pel Pla de la Molina on hi ha el cèlebre Gorg dels Banyuts, allà per on el comte Arnau va baixar a l’infern. Poc després prenem la pista asfaltada que s’enfila cap al santuari de la Mare de Déu de Montgrony. Abans de creuar el torrent de Sant Ou, però, prenem la pista cimentada que va al refugi de les Planelles i continuem, ara per pista força malmesa, cap al Coll Roig, una esplanada oberta en terres ben vermelles com el seu nom indica. Sortim de Coll Roig en direcció als contraforts meridionals de la CovilFa sol però no massa calor, cosa que ja ens convé perquè aquí a l’estiu deu ser un “tostadero”.Però quan, després d’una curta aproximació, ens situem al peu de la nostra via, resulta que ja hi ha una altra cordada a punt per començar-la. Ens comenten que la via del costat esquerre, dita via K, és més o menys del mateix grau. Així que en Pau comença a enfilar-se per una placa de blanquíssima calcària plena d’esgarrapades causades per l’aigua de pluja que s’escorre per la seva superfície. Primers metres de la via KA mitja placa hi ha un petit però contundent ressalt un xic desplomat, qualificat de IV+, on coincideixen paral·lelament en Pau i el segon component de l’altra cordada i on cadascú el resol a la seva manera. Per a reforçar la seguretat del pas, veig que en Pau col·loca un friend en una fissura. Superat aquest ressalt, tots dos desapareixen de la meva vista. Primer entrebanc de la viaQuan em toca a mi, m’he de tornar a treure el rovell dels dits i de les puntes dels “gats” a base de refregar-los pel rascler. Després de superar el primer ressalt per un diedre molt atlètic, surto a una placa tombada des de la qual observo a en Pau assegurant-me des del capdamunt d’un segon ressalt encara més difícil, qualificat de V-. Per a superar-lo i entrar a la primera reunió he de penjar un estrep. Pujant per la placa del primer llargLa primera reunióQuina no és la meva sorpresa quan veig que estem al caire d’una petita cresta i que just al darrera hi discorre el camí de baixada. Com que aquí hem de fer un canvi de reunions, surto a creuar i flanquejar la cresta per baixar al camí, però abans capto una espectacular imatge lateral de la primera reunió. Vista lateral de la primera reunióL’altra cordada es queda fent les dues tirades de la via K, per la qual cosa nosaltres pugem uns metres pel camí, equipat amb uns cables, fins trobar la segona reunió de la via Tardor Calenta. Quan miro amunt... obro els ulls com taronges, car estem al peu d’una espectacular placa tombada però que, a mitja tirada, sembla com si fos de ciment. Per aquesta placa veig el company progressar, poc a poc però amb seguretat, fins a la segona reunió. Inici del segon llargProgressant per la llisa placaQuan em toca a mi, els primers metres encara puc pujar gràcies...
