Vies duis i addictes al dissolvent
DISSABTE, 22 DE JULIOLAquesta setmana comença la disbauxa de vacances, uns que estan fora, d’altres que no surten , però jo estic a les portes de marxar amb la família i no sé quan podré tornar a sortir, per tant començo a trucar a companys i poder sortir aquest dissabte.Al trucar al Toni i en Ricard, em comenten que pugen amb més gent a Ribes de Freser i jo en cantat m’ hi apunto encara que no saben quants seran.Hem quedat al bar Gusi de Ribes però ells pugen directes des de el Maresme, per tant tindré que fer el viatge sol. Com que hem quedat a les 8, 30 jo surto d’ Esparreguera a les 7 per anar tranquil.A les 8, 45 ja estic amb tota la colla esmorzant, finalment son quatre, En Toni, en Ricard , en Josep i en Joan El seu objectiu és la via la Tardor de Nebjeperura (que jo quasi he fet, varem anar amb el Visa però el tram final varem equivocar-nos i varem sortir per la Primavera) o sigui que no em faria res repetir-la però en Ricard no ha escalat mai a la zona i li proposo fer la via del Duis i si ens queda temps la via “Addictes al dissolvent” , una molt clàssica i l’altre molt moderna.Decidit, ells tres aniran a la via Tardor de Nebjeperura i nosaltres a la Duis. El Ricard comença l’ escalada i per arribar a la primera reunió escull pujar per l’ esquerra del dau, un tram que cal protegir però que es deixa fer bé.La segona em toca a mi una placa on cal llegir be la roca i molt estètica. La tercera segueix la mateixa tònica, son tirades que estan protegides però on cal posar-hi quelcom . La quarta, crec que he sortit del guió i he agafat la placa molt directa, crec que hem fet un tram de la via addictes al dissolvent, desprès al fixar-me amb els parabolts que hi ha, (diferents a les dues vies) he pogut rectificar i desviar-me altra vegada a la via dels Duis. Una vegada al cim , hem vist als companys que estan a la tercera tirada i decidim baixar fent tres ràpels fins el peu de via i anar per la segona. Aquesta via és molt bonica encara que pel nostre gust un xic excessivament assegurada, però l’ itinerari molt aconseguit, de ben segur serà una clàssica. La dificultat és un xic més gran que la Duis però les assegurances tan abundants fan que el compromís sigui mínim . Quan estem a la darrera reunió , els companys surten pel coll del camí de baixada i ens esperen a peu de via. Nosaltres fem la darrera tirada i arribem fins el final del díedre primavera on surt el camí de baixada al coll, allà trobem uns companys que han fet el díedre Primavera, però ells han deixat el cotxe a dalt de Font d’Alba i ens separem en el camí de baixada . A peu de via trobem als companys i comencem el retorn al cotxe i d’...
