La Predicadera, via Espolón Guanchinfú
10.10.20 Abans no ens tornin a confinar dins la nostra ridícula regió sanitària per causa de l’alarmant augment de casos de covid, aprofitem el pont “del Pilar” per a celebrar el dia de la “raça escaladora” a l’aragonesa serra de Guara on hi ha tot un conjunt de cossos conglomeràtics adossats al vessant meridional d’aquesta serra, un dels quals s’anomena La Predicadera per la curiosa forma que recorda un reclinatori d’església. La Predicadera amb el recorregut de la via Espolón GuanchinfúLa Predicadera està tota esgarrapada de profundes canals i aguts esperons farcits de vies d’ascens. Nosaltres escollim la via Espolón Guanchinfú, un recorregut clàssic de 175 m obert l’any 1985, però reequipat amb parabolts, on la dificultat augmenta amb l’alçada, de manera que el pas més difícil de la via està just a la seva sortida. Ressenya de la viaPer acostar-nos-hi anem fins a Aguas que és la població que està més a prop d’aquest sector de Guara. Des d’aquí prenem les indicacions del parc natural que es dirigeixen a l’embassament de Calcón (o de Guara) i en una rotonda deixem l’accés al pantà per prendre una pista en relatiu bon estat que ens deixa al pàrquing de La Tejeria on, a l’hora que hi arribem, ja no hi cap ni una agulla. Així que hem de recular uns metres, deixar el cotxe en un petit eixamplament i retornar a la Tejeria per prendre una pista tancada al trànsit per la qual ens enfilem fins a un altiplà amb vistes a la Predicadera i a l’embassament de Vadiello. Altiplà amb vistes a la Predicadera i al camí de retornEn una cruïlla deixem la pista principal i anem a la dreta per un camí carreter que s’acaba en un torrent. Un cop a l’altra banda del torrent ja ens enfilem per un corriol marcat amb fites i amb algunes cordes fixes en els trams més drets i descarnats i que va a buscar el barranc que corre per la base de la Predicadera on trobem el peu de la via. Primers compassos de la viaDesprés de preparar el material, l’Antonio i el Pau es reparteixen les tirades: L’Antonio farà les tres primeres i en Pau farà les tres darreres... i jo faré les fotos. Així l’Antonio arrenca amunt per la placa del primer llarg, sobre un conglomerat gris i molt compacte on el sol es reflecteix i ens enlluerna. Progressant per la placa del primer llargL’Antonio arribant a la primera reunióQuan ens toca a nosatres, constato que en aquest conglomerat no afloren quasi gens els seus còdols i la roca està plena de repisetes i petites fissures, com si fos una calcària; per això trobem bones preses de mà, encara que, al principi, els peus em rellisquen una mica. Pujant per l’assolellada placaLa primera reunióPer a iniciar el segon llarg, l’Antonio es desplaça en diagonal ascendent a la dreta tot deixant un ample regalim d’aigua a la seva esquerra. Com que la dificultat augmenta, l’Antonio comença a exhibir el seu característic estil d’escalada fina i “reptiliana”. Inici del segon llargQuan s’ha instal·lat a la segona reunió, nosaltres el seguim sense trobar, encara, massa dificultats. Jo miro de col·locar bé els peus per mirar que no em rellisquin... en cas contrari no sé que faré més amunt! Des d’aquí ja veiem el final de la via. Continuem l’ascens de l’esperó......per conglomerat gris i compacteLa segona reunió a tocar d’un regalim d’aiguaAra l’Antonio surt cap a l’esquerra, procurant travessar amb molt de compte el regalim d’aigua que rellisca paret avall i, acte seguit, ja s’enfila en diagonal ascendent a cercar el fil de l’esperó, a la base del qual es troba la tercera reunió. Nosaltres el seguim, mentre jo vaig tot pensant que se m’està acabant la bona vida i que, a partir d’ara, em tocarà suar. Inici del tercer llargProgressant per la placaAnem a reunir-nos amb l’Antonio......que ens espera a la tercera reunióA la còmoda tercera reunió, al peu de l’esperó, es fan els canvis pertinents de cordes per tal que, a partir d’ara, en Pau lideri la cordada. Així, després...
