Peña Predicadera, via Espolón Starlux
14.04.22 Per a finalitzar la petita estada de pre-setmana santa al Prepirineu d’Osca, ens trobem amb l’Antonio i la Rosa, que venen de Barbastro, al poble de d’Angüés des d’on ens desplacem fins a l’aparcament de La Tejeria, situat al peu de l’extrem occidental de la serra de Guara on s’aixequen un conjunt de masses conglomeràtiques entre les quals destaca la Peña Predicadera, similar a un gran reclinatori. Aquí ja hi vam estar a la tardor del 2020, just a a les portes de la segona onada de la pandèmia, per escalar la via Espolón Guanchinfú. La Peña Predicadera i el recorregut de la via Espolón StarluxAvui tenim la intenció de pujar-hi per la via Espolón Starlux, de similars característiques, i que deu el seu nom a la presència d’un bloc rectangular incrustat enmig de l’esperó com si fos una gran pastilla de la cèlebre marca de concentrat de caldo. Avui fa un bon sol, però s’ha passat dos dies plovent a bots i a barrals, i per això pels corriols que ens acosten a la muralla, l’aigua corre que dóna gust i les cordes fixes estan ben xopes. Pel camí d’accés corre l’aigua per tot arreuAixí, amb molt de compte, arribem al peu de la via que té el seu nom gravat a la roca, i per fer l’ascens el més ràpidament possible, aquest cop en Pau durà tot el pes de l’escalada de 165 m repartits en cinc llargs i jo, com sempre, aniré al mig fent el reportatge fotogràfic. La via té una orientació sud-est i va ser oberta l’any 1985 per Max Garralaga i Jesús Berges però fou reequipada amb parabolts per Óscar Buil i Pedro Díaz l’any 2012. Totes les reunions són rapelables. Ressenya de la via Espolón EstarluxPrimers compassos de la viaArribant a la primera reunióEn Pau comença l’ascens per un marcat i assolellat esperó fins a la primera reunió, situada a 45 m d’alçada i sota un vistós mur molt vertical. Aquesta és la tirada més llarga de la via amb una dificultat màxima de IV+. Quan en Pau ha muntat la reunió, l’Antonio i jo no triguem gens a posar-nos en marxa esperó amunt i, tot seguit, escoltem les salutacions dels companys Ventu, Ester i Rosa que ens observen des d’una esplanada propera. L’Antonio i jo comencem l’ascensEls companys ens animen des d’una esplanada properaPujant pel marcat esperóLa primera reunióArribant a la primera reunióEl segon llarg és el que té els passos més difícils de la via, per això en Pau es prepara bé el material i comença l’ascens tot decantant-se un xic a la dreta per encarar una placa molt vertical i ben protegida que va augmentant de dificultat amb l’alçada fins assolir el grau 6a. L’Antonio i jo observem les seves evolucions amb gran interès i admiració, car s’ho passa tot en lliure. Quan la placa s’ajeu una mica, el company surt del mal pas i desapareix de la nostra vista. Encarant la vertical placaEntrant al tram més dificultósSuperant el pas més difícil de la viaSortint del mal pasQuan ens toca a nosaltres, de seguida que la placa es verticalitza ja treiem els estreps i les nostres evolucions són seguides pels companys situats sobre l’esplanada des d’on tenen una bona vista de tota la via. L’Antonio i jo no deixem anar els estreps fins que no sortim a l’enlluernadora aresta, un xic tombada, des de la qual veiem el company assegurant-nos des de la segona reunió, situada just sota la “pastilla d’Starlux”. Vista de la viaSortint a l’enlluernadora placaLa segona reunió sota la “pastilla”Arribant a la segona reunióEl tercer llarg és el més “senzill” de tots però també el menys protegit, ja que només hi ha dos parabolts en 30 metres. En Pau surt de la reunió tot fent una diagonal ascendent a la dreta per a superar el que anomenem “el pas de la pastilla”. Un cop resolt, el company surt de nou a l’esperó i deixem de veure’l. Preparant el material pel tercer llargSuperant el “pas de la pastilla”Assegurant des de la segona reunióQuan en Pau ens reclama des de la tercera reunió, ràpidament ens posem en marxa tot passant sota...
