Vies nano + espolon rebollon + libro de la selva
DIUMENGE, 30 D'OCTUBREAprofitant aquests dies, avui volem coneixer una altre zona d'escalada que darrerament s'ha convertit amb una mena de reclam per als escaladors. Sempre ha estat una zona amb escalades bones, però el darrer impuls donat per la colla de Sendero Limite l'ha convertit en lloc de peregrinació i aglomeració assegurada.Nosaltres no portem cal pla definit, precisament per no trobar-nos condicionats per altres cordades.La intenció és anar pujant de la “Festa de la escalada” i arribar fins on en tinguem ganes.Arribem al parquing de la Casa de Piedra i sembla “Montserrat” moltes furgos i cotxes omplint la gran explanada. Nosaltres no ens entretenim i marxem directes a la paret del Primer Muro, on per sort no hi ha cap cordada.Com que podem escollir, escollim com a primer contacte la via “Nano”.Una primera part humida i vertical fins arribar a la placa, despres tan sols cal anar seguint els parabolts fins la reunió .La segona tirada segueix la mateixa tonica, un petit mur abans d'entrar en una placa, aquesta un xic més vertical fins arribar a una cornisa on trobarem la reunió.La tercera tirada segueix pujant per la placa fins arribar al bosc on acabem l'escalada en un gran pi.A l'esquerra d'aquest trobarem una senyalpintada a la paret indicant la direcció que cal seguir per a pujar al segon mur, tan sols cal seguir les fites.En aquest segon mur, continuem estant sols, tan sols quan feiem la tercera tirada ha començat per sota una cordada que han escollit la mateixa via.Nosaltres com que podem escollir, decidim fer el “Espolon Rebollon” que segons la Isabel és el més bonic.Una primera tirada ajaguda i en lleuger flanqueig a l'esquerra ens porta fins una reunió a l'esquerra d'un arbre.La segona tirada s'enfila per un diedre poc marcat però que poc a poc va possant-se vertical fins arribar a una repissa que trobem darrera una punxa molt caracteristica.La tercera tira tirada es la més consistent de totes, molt vertical i atletica de principi a fi, amb un tram més delicat a mitja tirada. La reunió la fem en un balco privilegiat sobre la tirada.La quarta tirada, comença amb un pas delicat per despres agafar una placa que va perdent verticalitat fins els arbres on fem reunió. Ja hem superat el segon mur.Ara, per continuar cal caminar una estona seguint unes fites a la dreta fins arribar al cami GR que puja al refugi de Bachimala. Tenim que escollir el nostre proper objectiu.Tenim dues opcions més properes, anar a la zona del “Molondrio” on veiem varies cordades o pujar fins el Pla de Bozuelo i fer alguna de les vies de la zona.Ens decantem per aquesta segona opció i comencem a remuntar el GR.Arribats al Pla de Bozuelo veiem que hi ha cordades a totes les tres vies, però que la cordada que hi ha a la via “ El libro de la Selva” és la que va més avançada i esta a punt d'acabar l'escalada. No ens ho pensem i fem la curta aproximació.La primera tirada son unes rampes que ens porten a uns arbres , on fem la reunió.La segona tirada ens ha sorpres molt, segueix un diedre amb una roca molt bona i uns passatges molt divertits, les formacions de la roca em recorden les “tafonis” de Corcega.La tercera tirada és de placa vertical i ben assegurada però com resulta un pel curta decidim allargar-la fins la seguent reunió quedant un llarg de quaranta cinc metres molt bonic.La quarta tirada s'enfila per un petit diedre i va fins els arbres on acaba la via.Ara estem en aquella tesitura tonta, es aviat per plegar d'escalar però tard per fer una nova via i més avui que encetem l'horari d'hivern i el dia s'escurça.Solució !!!, deixem l'escalada i baixem tranquil:lament a la Casa de Piedra per fer una bona cervesa.Avui el dia comença a complicar-se i cau alguna gota. Tal com deia el Meteoblue dema sera un dia complicat, per sort ja marxem.J. ESTRUCHDADES DE LA VIANOM............................................. NanoAPERTURISTES.......................... Luis Royo, Carlos Budria, Julio BenedéCOMPANYS DE CORDA............. Isabel Notivoli, Gines...
