Pantà d'Escales, via Espolón de los Elfos
11.10.20 Per no perdre el ritme, l’endemà d’escalar a la Predicadera per l’Espolón Guanchinfú ens anem cap a l’embassament d’Escales, on queden retingudes les aigües de la Noguera Ribagorçana al sud de Pont de Suert, per escalar un altre esperó: l’Espolón de los Elfos, una via de 175 m de recorregut, i de dificultat molt mantinguda, que puja per una vistosa tàpia a tocar de la paret de la presa i que és un contrafort de l’esquerp Roc de Sant Cugat, a la frontera entre Aragó i Catalunya. Vista de l’embassament d’Escales des de la presaVista de la tàpia per on puja l’Espolón de los ElfosRessenya de la via, extreta d’EscalatroncsDesprés de deixar el cotxe a l’entrada de la presa ens abriguem bé, ja que fa molt vent i un fred que pela, i sortim amb el material posat, mentre la nostra companya Ester diu que ens farà fotos des de la presa... guai!!! L’aproximació al peu de la via és curta però molt espectacular ja que cal anar fins al final de la presa, saltar una valla i baixar per una escala de ferro fins a una plataforma des de la qual fem un delicat flanqueig, equipat amb cable de vida, que ens deixa a l’entrada d’unes ombrívoles escales. Espectacular flanqueig d’aproximació al peu de la viaBaixant per les deteriorades escales empotrades a la rocaAquestes escales, de maons molt deteriorats, estàn empotrades a la paret i nosaltres, com si fossim hòbits d’El Senyor dels Anells, baixem per elles amb molt de compte fins al peu de la via. Com ja anem preparats, i fa molt fred, en Pau arrenca ràpidament amunt tot superant un dificilíssim pas d’entrada i deixant un estrep penjat de la primera xapa per estalviar-nos problemes. Ens espera un ascens sense descans, i això que pugem per una de les vies més “assequibles” del sector. Difícil inici de la via Espolón de los ElfosProgressant per la placaQuan em toca a mi, puc pujar bé els primers metres gràcies a l’estrep, però a la sortida em trobo “pillada” per un pas molt difícil i obligat; sort que la roca és una calcarenita roja, molt adherent i gens desgastada pel pas de centenars de cordades que des des del 1982, any de la seva obertura, han solcat les seves curioses i verticals fissures per les quals s’ha avançar tot fent pinça amb els dits i confiant que els peus aguantin... Vista de la primera tirada des de la presaArribant a la primera reunióInici del segon llargDesprés d’aquesta entrada tan “gloriosa”, la placa s’ajeu una mica i així arribem a la primera reunió des d’on en Pau es prepara per afrontar la segona tirada, la més llarga de la via. L’Antonio i jo el veiem com s’allunya i es fa cada cop més i més petit però no el perdem de vista en cap moment... caram quina placa!!! Entretant l’Ester, des de la seva privilegiada posició, ens fa fotos on s’observa la forta inclinació de la placa, i no està sola car molts cotxes paren a observar l’espectacle del munt de cordades que ataquem la paret. La placa des de la presaQuan estic a punt de començar el meu particular ascens, l’Antonio em diu que m’ho prengui amb calma i que gaudeixi al màxim de la mantinguda escalada... així ho faré. Poc a poc la placa es va redreçant, fins que arriba un punt en que és força vertical, sort que les preses son moltes i molt variades. Arribant prop de la reunió ens adonem que en Pau ha agafat la segona reunió de la via Sobao Pasiego que marxa immediatament a la dreta de la nostra. L’Antonio progressa pocs metres sota meuArribant a la segona reunióA la segona reunió de la via Sobao PasiegoPer fer el tercer llarg, en Pau ha de sortir en delicat flanqueig ascendent a l’esquerra a recuperar la nostra via de l’Espolón de los Elfos i, un cop s’ha situat en ella, progressa a frec d’una fissura on s’han de col·locar “flotants” per a reforçar la seguretat. Aviat el veiem com entra al regne del sol i la muralla s’il·lumina. Delicada sortida de la segona reunióProgressant a frec d’una fissuraRecuperant el tercer llargLa tercera tirada...
