Aina
05-11-2020 Berguedà Malanyeu Paret del Davessó Via : Aina Avui ha estat un dia en que he trobat un munt de gent coneguda, ahir va ploure i avui fa un Sol esplèndid, tornem a muntar el “xiringuito” , cadires, mini taula, prepara el esmorzar, treure el fogonet i la cafetera i fer un bon Cigaló. Com diu La Pilar això ja no es una BEB (bar – Escalada - Bar) ara se ha transformat en una “PEP” (Pícnic – Escalada - Pícnic) així que seguirem amb La PEP per un temps indefinit, que se augura llarg i possiblement també intermitent. Al mati passa el meu nebot, no posaré noms per que se suposa que esta currant, ell i els seu col·lega son dels pocs que cotitzant, per que la resta, que estem per Malanyeu cobrem el dia 25 de cada mes i em de cuidar-los amb delicadesa.El Raimon al L - 1 Desprès passa La i El Forner del poble del Raimon (Capellades) que aquests ja estant jubilats o similar, ara li toca el torn al Miquel i al Ramon, mentre tots Ells van desfilant nosaltres seguim amb el ritual de l’esmorzar, i anar xerrant amb tos ells, tranquil·lament. Tot se acaba i ja no ens queda cap excusa per anar a fer alguna cosa “de cara a la paret”, el bosc esta radiant amb els colors típics de la tardor i el terra ple de fulles rogenques .... tot molt preciós, però acabem amb els peus xops, de les benaurades fulles, que estan ben xopes, en fi toca fer de “Que Macu” i ho faig amb molt de gust.Foto Raimon La via esta be, si no, no aniríem, te un pas al segon llarg que es pot superar fàcilment amb una estirada de dues xapes bastant properes, però com que no estem per fer gaires estirades, posem un estrep i es mol mes còmode, be es còmode per nosaltres, per la canalla de ara no ho es , mes aviat es fan un embolic de nassos amb això de les escaletes i acaben suant i maleint, per contra tenen mes braços i quan perden la por a les presses de colors, tiben com condemnats.L'Esteve al L - 3 Be em sobreviscut amb èxit a un dia mes d’escalada, ara toca fer la cervesa, tornem a muntar el “xiringuito” i al poc apareixen el Miquel i el Ramon que han gaudit com a vailets i ens expliquem com els hi anat i com es la via, se ens fa la boca aigua i tot i que la teníem vista i revista, no ens atrevíem ha anar, parlant amb Ells la posarem en primera línia, es com al vells temps, que de les xerrades als bars sortien projectes i il·lusions ... qui no te alguna ressenya feta en una tovallola de Bar ?? .... be, si d’acord !!! no mes els quatre vells la tenim, el Joves tenen “la inteeneet eza” (els vells també però dissimulem, fent veure que no). Se ens uneixen La Pilar i El Josep i ara si ara això es una xerrameca de qualitat, ells treuen els entrepans, com abans, amb tacte de plastilina i nosaltres seguim amb les cerveses, eeppp !!! guardant la distancia de seguretat !!!! i posant a parir a tot el que no es present, que per això estan el col·legues.Foto RamonAproximació Peu de via : La via esta a l’esquerra de la Piràmide i a la esquerra de “La Carla”, a peu de via una xapa amb restes de pintura blava. Descripció : Primer llarg : Remuntar per un llom ajagut fins trobar la fissura de la dreta, un pas a la dreta per posar-se a sobre de una bonica placa amb multitud de forats, que puja entre mig de dues fileres de vegetació, un cop al cap de munt una placa mes vertical amb forma triangular, agafadors de primera, ens porta de pet a la còmoda reunió. 40 metres, 5 xapes 5 bagues, IIº - IIIº / IVº+ / IVº / IIIº / IVº - IVº+ Segon llarg : Se surt per la dreta un pas per sortir de la xapa, si es va per l’esquerra saltant-ne la xapa es mes fàcil. Ara estem al peu de una placa bastant llissa, arribar a la xapa es relativament fàcil, lo mes difícil de la via es passar d’aquesta xapa a la següent que esta com un metre mes amunt, una bon agafador a l’esquerra facilita arribar a xapar, amb un pas d’estrep o cinta se evita el pas, després puja amunt per terreny mol mes còmode...
