Per la serralada de marina
Mentre segueix reduïda la mobilitat en els límits comarcals, ens trobem que en una comarca tan reduïda geogràficament com és el Barcelonès la nostra única possibilitat d'evasió es limita a la Serralada de Marina, d'aquesta manera ens veiem obligats un dia darrere l'altre a caminar a través d'un paissatge amb el que estem força familiaritzats, alguns de nosaltres fins i tot de ben petits. En funció dels nostres compromisos en ocasions o fem pel matí, o bé a la tarda i tanmateix ara que els dies són curts sovint la nit ens enxampa en plena caminada i ens cal finalitzar amb l'ajut dels lots, això dòna el toc d'aventura que la foscor ens transmet. V I D E OTot i que som a principis de febrer, la bonança dels darrers dies a fet que algunes de les espècies de la vegetació de la serralada es comencin a manifestar com a preludi de la primavera. Així és com a la ginesta li comencen a sorgir tímidament espigats i acolorits brots d'intens color groc que contrasten amb el blau del cel. A la Vall de Betlem just per sota del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, alguns ametllers testimoni d'antics conreus d'altres èpoques, eclosionen descaradament amb un esclat de flors blanques, suaument rosades, que a la llum del sol contrasten amb el fosc verd intens de les pinedes, tot un espectacle que val la pena que gaudim, ja que es tracta d'una bellesa molt efímera. V I D E OParc de la Serralada de Marina
