Racó del Melo i barranc de l'Embut. Montsià
5 de març de 2021 Tot va començar en una conversa amb dos bons coneixedors de la serra, Vinyes i Sisco, debatent sobre la ubicació del Pou del Melo. Vinyes recordava que a tocar hi havia un bidó de ferro tallat per la meitat. Va ser l'espurna que ens va empènyer a buscar-lo. Des del centre excursionista la Foradada també ens va dir la seva, afinant una mica més la possible ubicació... Entre Sisco i jo mateix vam obrir un sender pel mateix barranc de Codonyol fins al racó del Melo, i ell va localitzar una cova i els abeuradors de ferro. Jo vaig fer la resta: descobrir enmig d'un bosc d'arítjol el desitjat Povet del Melo. A partir d'aquí vaig emprendre la feinada de recuperar els vells camins d'accés als masets del racó i la seva interconnexió, alguns pel seu traçat original i altres per on bonament es pot passar, enmig de bancals perduts i coberts de vegetació des de fa décades... Dos mesos després el projecte ha vist la llum, i he connectat totes les casetes, fins a 8, el pou, dues coves, una cisterna, la bassa de Montero... Un bonic traçat que ens descobreix la bellesa d'aquest racó del Montsià, perdut entre la vegetació i l'oblit del pas del temps. Itinerari de descoberta!!Aproximació: Aproximadament al Km 1069 de la N 340, prenem una pista que remunta recte cap a la serra, paral·lela al barranc de Codonyol. Abans de baixar al barranc, i a l'esquerra una gran esplanada ens permet deixar el cotxe.Desnivell: Uns 500 m. acumulatsDificultat: Moderada. Tot i què s'ha obert sender per connectar tots els masets, un gps amb el track pot ser de molta ajuda.Durada: Unes 3h. 7,5 Km.Itinerari: Desde l'esplanada i a la bifurcació, baixem cap al llit del barranc i passem per davant de l'abeurador de Codonyol. Segueixo la pista que remunta el barranc per la mateixa llera i ens deixa a l'entrada de la finca de "Chelin". Emprenc la pujada per dins mateix del barranc, ja que una altre "malalt" del Montsià, l'amic Camilo, va descobrir que el "Glòria" va fer una neteja a fons de la llera i es pot pujar còmodament pel barranc. Abeurador de CodonyolBarranc de CodonyolCaseta de Chelin, llit del barranc a la dretaBarranc transitableDe camí, i entre les fantasmagòriques oliveres del vells bancals de Jeremies, trobem una preciosa raconada amb una petita balma i el que sembla un petit salt d'aigua. Més endavant i per l'esquerra, un pujador puja directe fent una gran diagonal fins als bancals treballats de la Moleta de Boles, al racó del corral dels Lluch. Bancals de JeremiesRaconada del barrancPujador Moleta de BolesCaseta del corral dels LluchBaixador al barrancBarranc amunt trobem un primer encreuament que per la dreta remunta un sender fins als Pins de Manolo, per l'esquerra i planerament, arribem al Cocó de Vilarroya, on va començar el projecte de recuperar el sender d'accés al racó del Melo. A cop de tisora vam obrir sender pel llit del barranc, alternant els dos vessants pel que semblava l'antic traçat del camí. Casualment vaig trobar, a mig barranc, una bifurcació que per l'esquerra fa una gran ziga-zaga per remuntar fins als vells bancals d'oliveres. El camí original, prou ample per pujar amb animals i fins i tot amb algun petit carriot. Bifurcació als pins de ManoloCocó de VillarroyaRestes de casetaSendera oberta al barrancBifurcació al pujador als bancalsSender obert al pujadorPels bancals i també casualment vaig trobar la primera de les casetes de la raconada, la del Serenet, pensant-me que havia localitzat la del Melo, molt enrunada i completament envaïda per la vegetació. Uns metres abans i per l'esquerra també és molt destacable un enorme pi blanc, amb una gran branca escapçada. Prop, un pujadoret ens remunta un parell de bancals més per anar a trobar més endavant i prou propera la caseta del Melo. Dins i sota una pila de teules hi ha una cisterneta. Des d'aquí també he obert un sender fitat que baixa fins al pou, a la mateixa alçada de la caseta però a sota al barranc. Bifurcació caseta SerenetCaseta del SerenetPi del...
