Jardí de Mercè Rodoreda i Casa de Convalescència
JARDÍ DE MERCÈ RODOREDALa seu de l'Institut d'Estudis Catalans i Fundació Mercè Rodoreda és la Casa de Convalescència de l'Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau on hi ha un dels pocs jardins penjats de la ciutat de Barcelona que, en memòria de l'autora, ha estat batejat amb el nom de "jardí de Mercè Rodoreda" i que conté una mostra de les seves flors i plantes preferides: camèlies, pelovelles, cineràries, magraners, glicines, llessamins reials, mimoses, acàcies blanques, nenúfars...L'itinerari consta de divuit punts en els que hi ha unes plaques amb el nom en català de la planta, el nom científic i un gragment de l'obra de Mercè Rodoreda on costa el nom de la planta.Contacte visites guiades: /iec.cat/visites-guiades/ Mercè Rodoreda i Gurguí (oct 1908- abr 1983). Es considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, amb traduccions a més de trenta llengües. Un jardiner és una persona diferent de les altres i això en ve de tractar amb flors.Mercè Rodoreda, pròleg de 'Mirall trencat', 1974Links d'interès:https://www.espaisescrits.cat/que-fem/rutes-literaries/jardi-merce-rodoredahttps://sales.llocs.iec.cat/la-casa-de-convalescencia/https://www.mercerodoreda.cat/ CASA DE CONVALESCÈNCIALa Casa de Convalescència estava destinada a la rehabilitació de malalts. L'edifici integrat al conjunt de l'Hospital de la Santa Creu, va ser edificat entre 1629 i 1680.A l'entorn d'un pati central quadrat es conforma una mena de claustre de dos pisos. La galeria baixa consta de grans arcs de mig punt sobre pilars rectangulars, el pis superior dobla el nombre d'arcs i els recolza sobre columnes toscanes. Enmig del pati hi ha un templet sobre el pou, obra de Lluís Bonifaci el Vell (1689) i a l'exterior, a la cantonada amb el carrer Egipcíaques, una fornícula amb una imatge de Sant Pau, obra d'en Domènec Rovira el Jove (1668). Les magnífiques ceràmiques vidriades que fan d'arrambador són dels segles XVI i XVIII. En destaca el cicle de la vida de sant Pau, de Llorenç Passoles (1679), a l'entrada del recinte. Portes obertes en la Diada de Sant Jordi
