Gran manitú
DIJOUS, 28 D'ABRILAquesta setmana que no puc sortir el dimecres, he començat a llançar hams per sortir , però la trucada del Lluis ha clarificat les opcions.Em proposa anar a una via que tinc a la llista de pendents i aixó representa la possibilitat de poder tatxar-la.Quedem a les nou i marxem directes a la zona del Llop Blanc per fer la via “ Gran Manitú”. Recordo la vegada que varem intentar-la, primer varem agafar un cami d'aproximació dolent que ens va deixar esgarrinxats i cansats i al començar la via, en varem tenir prou amb la primera tirada, dura i entretinguda...... ufff !!!.Avui amb un guia de la zona , l'aproximació és molt més suau i comoda i en uns quaranta minuts ja estem a peu de via.La primera tirada, tant dura com la recordava, és la tirada més protegida de tota la via i tot i així demana treballar-la amb flotants. Hi ha quatre espits i dos pitons per protegir els vinticinc metres de diedre vertical on cal apretar de valent.La segona tirada tan sols esta protegida per un espit situat a uns deu metres de la reunió que és on hi ha el pas de A0, (nosaltres hem deixat un cordino en un matoll superat aquest tram), que serveix d'indicador d'itinerari a més d'assegurança.La seguent reunió tan sols té un espit i la hem saltat, per sobre tan sols un pitó fins la seguent reunió que hem fet en un arbre, per sota de la reunió original,( més incomode).La tercera tirada, supera un diedre molt embrossat i amb roca que sembla quartejada però que és més compacta del que sembla. A la tirada trobarem el pitó de la reunió original i un espit a mitja tirada. La reunió esta sobre un esperó i en una veritable balconada.La quarta tirada comença superant un diedre per anar a cercar tres espits seguits que formen la part de Ae de la via, despres cal sortir per l'esquerra amb un o dos passatges de A1 a equipar amb flotants i posar-te en uns fissura vertical molt impressionant però facil de protegir fins acabar aquesta i sortior per l'esquerra per salvar un desplom molt trencat que tenim sobre. Aquest flanqueig també presenta roca quartejada on cal provar les pedres abans d'agafar-te. La reunió esta en un repla superat el desplom, on i trobarem un espit.La darrera tirada és un veritable tetris de pedres esquarterades, per sort és facil i ens deixa a les feixes superiors des d'on ja baixarem caminant.La baixada, és perdedora, però en Lluis que és un bon coneixedor de la zona , em porta per tarteres i canals fins el cotxe en poca estona.Ara directes a Solsona per fer la cervesa que ens la hem ben guanyat.J. ESTRUCHDADES DE LA VIANOM........................................... Gran ManitúAPERTURISTES....................... J. Mª Cases i J. MarcelóCOMPANYS DE CORDA.......... Lluis ParcerisaMARETIAL................................ Joc Camalots fins nº 3, Joc Aliens, Encastadors, DIFICULTAT............................... 6a/A1
