Gran manitú al tossal de balinyó
DIMECRES,
17 DE MAIG DE 2023
S'apropa
el dimecres i començo a cercar possibles objectius per fer amb el
Lluís, però el dimarts, s'apunta mes personal al grup i es veu clar
que caldrà
Finalment
serem cinc, el Lluís, el Gines, l' Antonio i també s'apunta el
Guillem aprofitant que te festa de la feina.
Escollim
pujar al Alt Urgell on tenim molta roca per escollir, i jo agafo el
llibre del Miquel Blanco per acabar de decidir mentre esmorzem a ca
la Marisol.
Finalment
optem per anar a Canelles i fer alguna via del Tossal del Balinyo.
Concretament proposo anar a la zona dreta on podrem repartir-nos per
diferents vies i estar propers.
Finalment
decidim fer tots la mateixa via, la Gran Manitú que ja he fet amb el
Lluís ara fa uns quinze anys abans de fer el Blog i que per tant no
tinc ressenyada al ordinador.
Farem
dues cordades, davant anirem el Guillem i jo per fer la cordada
d' Estruch's i darrera aniran el Lluís, el Genis i l' Antonio.
Per
anar a una via llarga anem molt tard, però el dia ja te moltes hores
de llum i no patim per l'horari.
La
primera tirada que va per una canal no es difícil però les
assegurances son justes, i ben repartides en les zones més difícils,
trobarem sis parabolts i s' en poden posar algunes més en arbres que
trobarem en tot el recorregut.
La
segona tirada és de les mateixes característiques, segueix superant
la mateixa canal, primer per un tram vertical i ben assegurat amb
cinc parabolts i desprès seguint per la canal ja molt mes ajaguda
fins la reunió.
La
tercera tirada surt cap a l'esquerra amb el sentit de l'ascensió i
va a cercar un esperó marcat on ja es veuen algun parabolt, crec que
aquesta tirada quedaria millor si la redrecessin del seu recorregut.
Si seguim el itinerari que marquen les assegurances vas molt a
l'esquerra per una rampa fàcil per tornar a la dreta darrera uns
arbres per anar a cercar l'esperó, (si agafes recte en direcció a
l'esperó pots pujar però cal fer uns quinze o vint metres sense
protegir o amb flotants). Nosaltres hem anat per la ruta assegurada i
el segon ha tingut que sortir de la reunió abans no acabes la
tirada. La tirada esta ben assegurada i es pot fer reunió amb
flotants i un arbre just acabades les dificultats, però nosaltres no
ho hem fet. Trobarem set parabolts en aquesta tirada.
La
següent tirada és la més suau de la via, un curt tram de roca per
entrar en una feixa que creuarem fins arribar sota “l'escut” que
es la magnifica placa que tenim sobre nostre. Tan sols hi ha un
parabolt en la tirada.
Les
tirades ciinc i sis son les millors de la via, sobretot la cinquena
que supera quasi tot “l'escut” per unes plaques d'adherencia amb
una roca de primera. Trobarem set parabolts i en algun tram força
allunyats, amb dos trams més dificils que la resta de tirada, un al
principi i l'altre arribant a la reunió. A reunió es penjada i
millor no acumular gaire personal en ella.
La
sisena és del mateix caire que la cinquena encara que amb una part
final més suau, però el primer tram tot i ser graduat de cinquè jo
li donaria un plus com a la tirada anterior. Una vegada superats els
slabs inicials ve un tram més vertical que des de sota espanta però
que una vegada allà trobarem molt bona presa per superar-lo. La
reunió no es veu cal anar un xic a l'esquerra per superar una placa
ajaguda i darrera uns arbres veurem la reunió.
Aquí s'acaba la via, però encara queda marro per arribar a la carena,
nosaltres hem seguit encordats i tot cercant el camí més net i fàcil
hem fet dues tirades de corda fins arribar a un petit camí transversal que ens ha deixat a la carena. La dificultat es baixa, II
o III, però millor fer-ho encordat.
Quan
han arribat els companys hem començat a baixar pensant ja amb la
cervesa que ens hem ben guanyat.
J.
ESTRUCH
DADES DE
LA VIA
NOM...................................................
Gran Manitú
APERTUIRSTES
............................... G. Mañez i R. Olmos
COMPANY
DE CORDA .................... Guillem Estruch
MATERIAL.........................................
12...
